La vaig conèixer a la Institució de les Lletres Catalanes amb una exposició sobre llibres que fa vint anys vàrem organitzar a Palma. Era intel·ligent, amable, senzilla. Tot anava llatí amb ella, tot anava bé. I férem feina molts d’anys més. I sempre estava a punt de pastora mia: eficaç, servicial, divertida, engrescasdora.La record molt
I ME’N VAIG A UN CIBER QUE SEMBLA EL POL NORD PER ENVIAR-VOS UN TEXT DE l’amic i excel·lent escriptor JOSEP MARIA FONALLERAS QUE M’HA FET COMPANYIA.VET-LO ACÍ! p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Onades verdes Aquest dilluns hem tornat
Estic deconnectat, no llegesc diaris, no contest el telèfon, el cap funciona a baixa intensitat, el cos va a tota de sensacions i emocions, faig experiments de visibilitat, d’orella, de sabor, dels mil i un sentita que no sé. —Què fas? —Nofaigera
@font-face { font-family: “Times”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Sènia Walkins vol saber-ho tot i tu, Jeroni Sureda, no t’atreveixes a contar fil per randa aquella feta que t’ha deixat marcat per dedins de mala manera. Era un dia radiant en
@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Què queda d’una història d’amor? De vegades un mal record, o un fill, o una obsessió inacabable, o una ràbia encesa, o un feix de cartes que no es poden cremar perquè
he corregut a fer un post tot d’una que he llegit la notíCia. l’òmniBus no deixarà feta malbé la ILC. HEM FET PINYA TOTS ELS ESCRIPTORS CATALANS I ENS HAN DONAT LA RAÓ ELS POLÍTICS!!!! AL·LELUIA!VET AQUÍ LA INFORMACIÓ DE MONTSE SERRA. Cultura es fa enrere a l’hora de derogar la llei de creació de
Quan la soft corrupcion sobrevola les nostres societats amb l’espantall de la crisi que recorr el món; quan a les darreres municipals de l’Estat espanyol la dreta ha fet matx arreu arreu; quan al País Valencià un PP amb molts d’imputats a les llistes ha tret una majoria absoluta en les autonòmiques; quan a les
Estic banyat amb la suor i la pols del camí. He partit quan ja no hi havia sol. El cel ple d’un núvols grisosos. Just començar a entrar dins el caminoi entremig dels sementers m’he trobat amb aquells esbarzers gegantins que creixen, salvatges, damunt la paret de pedra seca. Hi haviauna constel·lació de fruits ens
Dins aquest horabaixa tristoi i calorós he trobat dos textos de dos amics escriptorsque m’han aixecat la moral. Encara hi ha móres als esbarzers i el sebel·lins em canten polifonies cada capaltard!Vet aquí el d’en Sebastià Perelló:«Georg Christoph Lichtenberg afirma que allà on la moderació és un error, la indiferència és un crim. Desmantellar, desguarnir,
he passat molt de temps rellegint textos d’alexandre ballester –un bagul groc per nofre taylor,dins un gruix de vellut, cròniques pobleres que estotjava retallades del diari, etc.- i per atzar he trobat un versos inèdits de l’amic albert roig d’aquest nou llibre, la tempesta, que he pensatque també li agradarien molt a n’alexandre, ell mateix