Moisés
Ja el tenim aquí. Algú ho dubtava?. Ha estat l’escolli’t. Triat per a salvar les ànimes del poble hebreu. Hebreus?. No. Sesrovirencs.
I es que en Moisès ens ha d’alliberar de l’esclavitud socialista. Però això no és tot. Com a regal, en Moisès ha promès viure fins als 120 anys. Imagineu?. Més de 70 anys pel davant ens espera.
Amb els seus fonaments faraònics i amb una memòria selectiva que ens pot deixar bocabadats, el Moisès sesrovirenc ens ha promés salvar les nostres ànimes, els nostres diners i el futur dels nostres fills. Quin bon Home. Oi?.
Ell que ens va deixar de forma voluntària i es va quedar a casa fent exercicis espirituals, ha decidit sortir de la seva cova i oferir la seva ànima al diable. Tot per salvar el poble que tan i tan l’estima.
Gràcies Moisès. Estic desitjant veure amb aixeques la branca d’una Rovira i fas que les aigües del Llobregat es separin. No cal que ens portis a cap terra promesa, a nosaltres ja ens va be viure a Sant Esteve Sesrovires. No cal que ens organitzis cap viatge. En tot cas podem fer una cosa. Pasa tu pel davant i fes via.
Nosaltres ens quedarem aquí per a intentar refer el desgavell municipal dels teus amics socialistes. Ho recordes?. Son els teus nens que s’han fet grans. Els que et feien costat quan feies les modificacions puntuals del POUM.
I de la teva memoria, els anys no pasen perquè si. Jo t’entenc. A Maradona també li pasa. Es difícil viure tranquilament a casa. Necesites marxa. Remenar el cotarro. Eh, Moises?.
I parlant de memoria. Recordes aquell Fòrum que volies fer el 2002, que el 2007 quan marxaves seguía sense fer-se i que en el 2011 segueix igual. O la Residència. Aquesta residencia de 12 milions d’euros. Aquesta Residència que tu vares projectar.
Cuida’t Moises.