Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Comença la temuda presidència hongaresa del Consell de la UE

0

Comença la presidència hongaresa
del Consell de la UE, una de les que més temo, ho reconec, amb el debat obert
sobre la controvertida llei dels mitjans segons la qual l’Estat podrà
supervisar i penalitzar els mitjans privats i els periodistes si consideren que
la informació que donen no és parcial i proporcionada. Es miri com es miri, i
assumint que els mitjans seran sempre parcials en la mesura que els fan
persones ( i les persones, per molt professionals que vulguem ser, sempre tenim
unes tendències o unes altres), aquesta llei suposa una manera explícita i
dubtosament demoràtica de controlar les veus crítiques. És cert, com diuen des
del govern hongarès, que Hongria no és l’únic país que té una llei d’aquestes
característiques, però això no treu que sigui inacceptable, i que calgui
combatre-la des de tots els flancs possibles:

Des dels Verds/ALE, per
exemple, hem reiterat sovint la nostra oposició a aquesta mena de lleis, i en
el cas hongarès vàrem tornar a fer-ho instant la Comissió i el Consell a
obligar el govern hongarès a retirar-la. Això és el que deia a finals de
desembre la nostra co-presidenta de Grup, Rebecca Harms:

“This draconian media law is an echo of Europe‘s
undemocratic past and it is scandalous that the EU Council and Commission have
allowed the situation to go so far. The EU has sat on its hands in spite of
serious concerns being raised about the draft law, which is in conflict with
the fundamental democratic principle of media freedom, as set out in the
Charter of Fundamental Rights and the European Convention on Human Rights, and,
as such, the EU treaty.”

En termes similars s’expressava el nostre co-president Dany Cohn-Bendit:

“The Greens call on Commission president Barroso
not to waste any more time and to launch an infringement procedure against
Hungary
under Article 7 of the EU treaty. It is unthinkable that the incoming EU
presidency
Hungary
should be allowed to maintain this odious law, which is at total odds with a
core EU principle. The Greens will insist that the situation in Hungary is
discussed at the plenary session of the European Parliament in January 2011 but
strongly hope the Commission will not wait that long to launch action.”

A banda d’aquest fet gens menor, però: a l’agenda semestral hi trobem temes com els següents: els Estats han acordat modificar el Tractat de Lisboa (-Ja?. -Sí, ja) per
tal de convertir en permanent el mecanisme d’estabilització establert per
ajudar Grècia i Irlanda (un dels objectius d ela presidència serà avançar en aquest
sentit); tocarà avançar també en la coordinació de les polítiques econòmiques
dels Estats membre (període de sis mesos durant el qual es revisaran les
propostes de pressupostos de cada estat per evitar potencials desequilibris); en
l’esfera social, Hongria haurà de treballar en favor d’una veritable integració de la població
romaní (la seva situació es podria millorar molt fent un millor ús dels fons
comunitaris); la cimera sobre energia serà un dels moments clau de la presidència
hongaresa (a debat les interconexions elèctriques i de gas dins la UE); en política
exterior caldrà veure com s’enforteixen relacions amb Armenia, Azerbaijan, Geòrgia,
Moldova, Ucraïna i
Belarússia (al maig tindrà lloc la segona cimera de Partenariat de Països de l’Est);
Finalment, tocarà també a Hongria liderar les noves fases de la integració de
Croàcia, que ja es troba en la fase final del procés.

Ens espera, per tant, sis mesos de força debat, i molta,
molta feina.

Foto: Víktor Orban, Primer Ministre hongarès, al costat de José Manoel Durao Barroso. Font: EU Council (hungarian presidency)

500 tones plàstic amenacen la vida marina al Mediterrani

2
Publicat el 7 de gener de 2011

Segons un estudi que acaben de fer públic biòlegs francesos/es i belgues, més de 250.000 milions de partícules de plàstic, que en conjunt pesen més de 500 tones, suren al Mediterrani posant en perill la vida de les poblacions que hi habiten.

Els resultats de la investigació posen de manifest la gravetat del problema, per què les micropartícules de plàstic es barregen amb el plàncton i son ingerides per els peixos petits que, al seu torn, són presa dels predadors més grans, de manera que tot l’ecosistema en queda afectat.

L’estudi ha consistit en l’anàlisi de mostres d’aigua agafades a les costes franceses, al nord d’Itàlia i a l’Estat espanyol, on es van trobar 4.371 petites virutes de plàstic d’un pes mitjà d’1.8 mili-grams.

François Galgani, biòleg de l’Institut Francès per a l’Exploració del Mar (Ifremer), va explicar que si s’extrapola la quantitat trobada a la superfície de tot el Mediterrani, els resultats fan pensar que el total de partícules superaria les 500 tones.

L’equip investigador té previst prendre noves mostres a Gibraltar, Marroc, Argèlia, Tunis, Sud d’Itàlia i Cerdenya per ampliar la base de dades i ajustar una mica més les conclusions de l’estudi.

L’única solució, segons apunten els i les responsables de la investigació, és evitar que aquestes microparticules arribin al mar. És per això que Bruno Dumontet, de l’expedición
MED, considera necessari modificar les normes de biodegradabilitat dels
artícles de consum en tota la Unió Europea.

Per altra banda, es calcula també que cada any s’aboquen prop de 400.000 tones d’hidrocarburs de manera clandestina al Mediterrani.

(informació proporcionada per Silvina Corniola, editorial@fis.com, http://www.fis.com)
Video: Marine Conservation Society