Com cada fi de mes, amb la nómina i la hipoteca arriben els mes llegits. Aquest mes, peró, amb l’arribada del fred el bloc se m’ha constipat i agafat un virus. Un virus espanyolista, d’aquells que no et treus del damunt, i que a més es molt contagiós, doncs també ha afectat a alguns comentaristes
Quin gran invent aquest de vilaweb d’enviar-te els comentaris al teu correu. D’aquesta manera, qualsevol comentari fet en un post antic el pots llegir i respondre si et convé. Aixó, es el que m’ha passat al repassar el correu d’aquests dies, i m’he trobat amb una carta oberta, feta per un espanyol amb ínfules d’intel·lectual
Si, se que el titól del post sembla més de la portada de l’Sport o “El Mundo Deportivo” – per cert, per quan un diari esportiu en català?-, peró no m’he pogut estar. Bé, o més aviat malament, el què aquest blocaire va predir un 4 de Gener en el post EL PER QUÈ DE
Carod vol re-fundar ERC, a la seva imatge i semblança – o això era d’un altre lloc?-, i proclamar-se el representant a la terra del que ens ha de portar – al poble català- a la terra promesa, encara que ens quedem al bell mig del desert… Estar clar que a l’amic Josep Lluís, no
Ahir, parlant amb ex-companys de la Plataforma Catalunya 2003 (per qui no ho sàpiga, aquesta va ser una associació creada en el 2003 per el traspassat Pere Esteve), em van voler convèncer per entrar a la Casa Gran del catalanisme. Els hi vaig dir que no, que de moment no volia tornar a participar en
Ahir els hi va tocar el torn a Carretero i Homs, en una trobada a Granollers, dir que cal recuperar la unitat del nacionalistes, sinó Catalunya esta perduda. Cada cop que sento aquestes afirmacions, o si ho preferiu reafirmacions, em ve al cap la frase d’Unamuno ” Qué inventen ellos”. Què transplantada al nostre imaginari
Com es pot veure a Visites al bloc, hem superat les 50.000 visites a la portada i les 75.000 visites a les entrades. Gracies com sempre, a totes les persones que em visiteu, ni qué sigui per equivocació. D’aquestes visites han nascut quasi nou-cents comentaris, sense tenir en compte la cinquantena que he rebut directes
Un cop descobert l’engany, -engany per en Saura, que degut a l’excitació del moment s’ho va creure tot; ja se sap, en els homes quan se’ns acumula la sang a l’altre punta… del cos, no atenem a la raó, ni a raons, i despres et sents el que ets sents: “Ja tu deia jo Joan,
Aquesta setmana vaig anar a Madrid pel tema de la nova feina. Es feia la presentació de tots els caps territorials, que no regionals, -es nota que l’empresa es basca-. Un cop acabada la jornada intensiva de treball, el Director General ens va dir que per anar coneixen-nos, anéssim a dinar per alló d’anar trencant
Ara fa just un any – 30 de Novembre- vaig publicar un post intitulat LA CRISI IMMOBILIARIA SE ME’N PORTA PER DAVANT, on comentava el meu acomiadament. Ha estat un any molt intens, recerca de feina, trobada i fallida de la mateixa, i finalment reubicació en el sector industrial de la mà d’una fabrica de
No m’ha estat gens fàcil encetar aquest post, -he reescrit l’entradeta cinc cops- . Peró, son tantes les enganxades que darrerament he tingut amb aquest cos, que no puc estar-me’n de deixar testimoni escrit, – mai se sap- per denunciàr la seva ineficiencia viaria alhora de gestionar el trànsit d’aquesta ciutat Qualsevol barceloní que tingui
A finals dels noranta, els bancs varen entrar amb força a Internet a traves de la creació de bancs virtuals. Tot eren facilitats; no cobràvem comissions de manteniment, oferien uns interessos atractius per dipòsits a curt termini, impensables a la banca tradicional,i si a més domiciliaves la nómina, alló ja era una festa major. Jo
Al final si, ho ha aconseguit!. Ell també hi serà al aplec fotoieconòmic. Ell també tindrà la seva foto internacional, com el del bigoti. Aixó si, ell hi va gracies a un francès. No es molt habitual tenir que recórrer a un francès, però aquests son els sacrificis de la política. I no ho va
A l’altre banda de l’atlàntic, ha guanyat les eleccions un senyor que il·lusiona, i que diu que “Si, nosaltres podem…”, amb tot, i prometen que si guanyava ell, com així ha estat, ho canviaria tot: Seguretat Social per tothom, baixada d’impostos per els més pobres, mesures económiques per els posseïdors de hipoteques subprime, etc… La
Qué bonica es la profesió de periodista mediàtic!, fins i tot, de tant en tant, amb la excusa d’unes eleccions al EE.UU, els hi munten una excursió amb totes les despeses pagades. I ja veus en els Cuní, Bonet, Basté, Francino, Bassas, etc… cames ajudeu-me, cap a les Amèriques. Uns hem diran que soc un