terra endins
24 d'octubre de 2007
0 comentaris
S’ha obert el cel del món sobre els meus ulls i des del nou abisme de l’enyor contemplo el meu passat i el meu futur: aquest mar en silenci, aquest vell cor que ens nodreix sàviament a poc a poc. M’has dut entre les aigües de l’Esperit fins al límit del mar, fins a la