el primer bosc
a en Lluís Ma. Xirinachs, en omenatge L’últim bosc, l’últim cel, l’últim indret del món, on l’ome lliure es desvetllava del vell parany de l’or, del vell poder inútil del poder en servitud. L’últim bosc, l’últim cel, l’últim batec del cor. Com un gran arc que afina i tensa els músculs invisibles de l’esperit i