Quart Creixent, Ventilador Music, 2006 Òscar Briz és una de les rareses més valuoses de l?escena musical valenciana. La seua ferotge independència intel·lectual, el seu inconformisme de pedra picada, el seu inflamat neguit per aprendre, la radical transparència de la seua mirada… tot li confereix una singularitat ben especial. Singularitat que s?estén a la seua
Acabàrem la nostra crònica del 2006 fent un petit repàs de les novetats discogràfiques aparegudes en l?àmbit del pop-rock. El primer que crida l?atenció és la definitiva consolidació d?un territori pop que no necessita ni la dolçaina ni el ska en la seua dieta bàsica. Continua plenament vigent, és cert, un estil netament valencià,
?Bé haguera estat trobar-nos a l?alçada impossible de la poesia de les nostres fonts, rierols i senderes, de la prosa plena i saborosa dels nostres vells màrgens, obagues i marjals, del ritme suau i primitiu dels nostres platjars i dunars, de la rudesa i cruor dels nostres cingles i runars, dels clímax dels nostres cims