Xavier Capdevila, en bloc

He arribat a l’Ajuntament a una hora prudent disposat a seguir en directe el ple d’investidura. Un guàrdia no m’ha deixat passar: “a dalt és ple i només poden pujar regidors i convidats”;  he estat a punt de dir-li: “escolti, soc periodista, treballo a TV3, soc conseller (i semi  fundador) de Canal Blau, inventor del gabinet de premsa,  assessor de diversos alcaldes…” o amb més contundència deixar-li un: “vostè sap amb qui està parlant ?”. Però he callat i m’he quedat al pati de l’Ajuntament, d’espectador anònim davant la pantalla de la tele local,  barrejat amb un públic curiós format majoritàriament per funcionaris, familiars d’exalcaldes i exregidors, algun incombustible del compromís ciutadà, un organitzador de campanyes perdedores i els freakis i totarreus de sempre. De fons, la música de les cassoles dels “indignats” posava un detall de color per a la història.

 És curiós, hi ha un cèlebre guàrdia de portes a l’Ajuntament de Barcelona que se’m quadra quan entro, perquè em recorda –i no deu saber de què- de les èpoques glorioses olímpiques i televisives. 

Foto del Pati de l’Ajuntament, el dissabte 11-J al migdia rebuda al Twitter (gràcies amic Joan Gòmez per retwittejar-la)

Però avui he vist que a Vilanova ja  no passa el mateix. I si el guàrdia no em coneix, tampoc em coneixen la majoria dels regidors protagonistes d’aquesta presa de possessió; no m’ha d’estranyar doncs que, per primera vegada a la vida, jo no conegui gairebé gens la nova alcaldessa de la meva ciutat. Ens hem saludat algun cop perquè era consellera de Canal Blau, però no venia sovint a les reunions; sé que és filla del tenor aquell que es queixava de que Vilanova no l’estimava prou, i que és sòcia i treballa a l’antiga cooperativa dels Marcel·lins…

Per tant, no soc ningú per fer cap judici previ i esperaré a veure què passa. Neus Lloveras ha guanyat les eleccions i és a partir d’avui la meva alcaldessa, la primera  dona que arriba a la primera magistratura de Vilanova i la Geltrú, amb perdó,  perquè ella diu que aquest –el de ser dona- és l’únic mèrit que no reivindica. I això m’agrada, ja és algo. En canvi,  no m’ha agradat gaire el seu discurs.

I el que encara m’ha agradat menys és el protocol. Un acte que és el més solemne de tots els que se celebren al  saló de plens de l’Ajuntament, està organitzat amb el cul.

Jo ja ho he dit a diversos alcaldes i la resposta sempre era “tenim 4 anys per arreglar-ho”. Però  ningú ho arregla perquè en les setmanes prèvies, prou embolics hi ha en intentar fer pactes o en repartir -se carteres; i així,  arriba el dia solemne i el funcionari de torn desempolsega  una versió antiquada del  reglament,  sense posar-hi de la seva part ni ordre ni elegància.

Hi ha coses desendreçades, com repartir les medalles als ex, després del discurs de l’alcaldessa quan és a ella a qui cal felicitar en el moment culminant de l’acte i no als que pleguen; hi ha coses desmanegades, com les presidències del sortint, del d’edat i de l’entrant, sense que ningú acabi dirigint l’acte i amb la vara, els pins i el secretari pel mig que, en lloc de fer de director d’orquestra es fa la pitxa un lio; hi ha coses que voregen el ridícul, com el ball d’abraçades i petons (alguns emocionats, altres molt falsos) amb el taulell pel mig, secretaris i regidors que fan nosa, pel davant o pel darrera…; i hi ha coses intolerables com que el protocol de jurament parli de lleialtat al rei i a la Constitució i no citi l’Estatut de Catalunya, la màxima norma legal del nostre país, llei que sí s’esmenta a les preses de possessió de gairebé tots els altres ajuntaments. No és per tocar els nassos sinó per no anar massa lluny, a Sitges  (la TDT del Garraf ha retransmès tots els plens) s’esmenta l’Estatut i el lliurament de la vara i la proclamació de l’alcalde és més endreçada i solemne. Gràcies a TV3, hem pogut veure també que la imatge i el cerimonial eren cuidades arreu; la foto del dia que han donat de Vilanova era la nova alcaldessa felicitada pel Gomàriz (el secretari)…

El millor discurs l’ha fet l’exalcalde Joan Ignasi Elena del PSC. És l’únic que  ha parlat de Vilanova, i amb detall, des de  l’hospital a la platja llarga, cuidant-se bé de repassar l’obra feta pels seus governs. Ha reivindicat que al ple hi ha una majoria d’esquerres i ha recordat que es queda, amb vocació d’alternativa

El discurs de la alcaldessa de CiU, ha estat nerviós, dispers i ambigu, apel·lant a la col·laboració, com ja havien fet tots els altres abans i com no queda  més remei en un govern en minoria; no ha fet concrecions ni propostes, ha promès transparència, participació i diàleg –com hagués promès qualsevol altre- i com a molt ha assegurat que gestionaran amb més eficàcia i austeritat els pocs calers del municipi. Tot plegat, un discurs que hagués servit tant per a una investidura a  Vilanova i la Geltrú com a Sant Fost de Capcentelles.

Tant el que sortia com la que entrava s’han passat una mica en ensabonar-se mútuament, com si el públic no sabés que fins fa una setmana han fet mans i mànigues per virlar-se la cadira.

El Santi Rodríguez PP ha lluït oratòria parlamentària i ha estat l’únic que ha deixat anar l’amenaça d’una moció de censura; ha al·ludit als indignats per afirmar que la representació real dels ciutadans és en aquell ple municipal i no en els que criden a les places.

Als de les acampades també s’hi ha referit, el Quim Arrufat de la CUP, amb l’altre millor discurs de la sessió, però per convidar a la reflexió dels electes sobre la desmotivació dels electors; ha demanat humilitat tot recordant amb xifres que l’alcaldessa l’ha votat un percentatge molt petit de vilanovins tot i encapçalar la llista amb més sufragis.

La Iolanda Sánchez d’ICV ha fet un discurs ple de tòpics ecosocialistes i s’ha felicitat per tenir una dona alcaldessa, sense adonar-se que –com ja he dit- a la Neus això no li importa gens, i obviant que ella volia votar  un home, per aconseguir mantenir-se al govern.

La Glòria Garcia de CiU ha fet també un discurs  de manual. Ja se sap que els portaveus del partit que mana tenen un paper de secundaris, o de comparsa governamental.

Al matí al mercat, m’he trobat un dirigent històric de la CDC local i li he dit amb sinceritat: “alça, avui deus estar content”. La seva resposta ha estat escèptica –“és una bona gerenta, però a l’Ajuntament s’hi ha de fer política”-  i m’ha recordat el trist govern en solitari que el seu partit va haver d’aguantar en el mandat  1995 i 1999.

Avui s’ha parlat molt de diàleg i de mans esteses, però més enllà de les emocions individuals, els únics que estaven de festa eren els de les cassoles.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!