Gargollassa i Giró: raïms viatgers, raïms recuperats, raïms ben trobats.

Els raïms viatjen del present a l’oblit, del passat al present, i mar enllà de les illes al continent. Raïms catalans viatjaran a Sardenya, i l’illa agraïda els cuida mentre nosaltres els hem arrabassat, ens els torna perquè ens entenguem millor i ens expliquem com a poble a través dels nostres vins.

Raïms viatgers.

 Fra Juníper Serra s’endugué de Mallorca, uns quants ceps a California, entre ells  Giró  essent aquest un dels primers Mission Grapes del Nou Mon, vegeu la foto. Però vet a quí que aquest raïm ha estat a punt de desaparèixer al seu punt de partida. Ara amb reticències la Conselleria sembla que deixarà de prohibir-lo. Chardonnay sí, Giró no, el mon és entre curiós i trist. 

Raïms viatgers, raïms recuperats.

El celler Giró Ribot del Penedes, en el seu 25é aniversari, ha anat a cercar giró mallorquí per elaborar un vi blanc que honori el nom del celler.

Raïm entre viatger i recuperat.

Arrel d’un apunt a Viníssim sobre un vi que no havia tastat, el Gargollassa de Can Majoral, i d’una festa que s’assembla a les nostres nits de glòria, la Vermada Nocturna. N’Andreu Oliver Nin, l’enòleg del celler contactà amb Viníssim i en un acte de generositat m’envià els seus vins experimentals de gargollassa, giró blanc i giró negre. I ara us dic que tenen molt més de reeixits, que d’experimentals.

Raïms viatgers, raïms trobats.

En resposta a la seva generositat els de la Cooperativa de la Serp vam correr a enviar-li el nostre trepat i el muscat. Un acte de gosadia. El seu silenci sobre els nostres vins, elogia el seu saber enològic i la seva elegància.

Més raïms viatgers.  

Can Majoral forma part del meu imaginari privat de llocs sagrats. Un celler petit, honest i humil que parla d’excel·lència amb els seus vins –  S’Heretat, Son Blanc,..-i dels seus origens ambels Butibalausis. Hi vam ser fa uns quants anys amb la colla de trinquis de tap de suro quant encara només teníem un fill o cap. Un record de l’època “when we were kings”, o això ens pensàvem. Per tastar els vins, vaig convocar-los a tots, no va faltar ningú.

Paladars viatgers

Ara que parlin els vins:

Giró blanc 2009; 13º; color daurat; nas de mantega, briox, gras, pinya, un punt cítric; boca neta més cítrica que el nas torna la pastisseria, persistent llengua, postgust interessant. Somriures suggerents.

Giró Negre 2006; 13.5; humitat bona, bosc i molsa, làctic, agradable i herbes aromàtiques i notes de regalèssia. A mí, pèrsonalment em va encantar. Vaig retrobar-me amb mantonegros i callets, vaig tornar a Mallorca. Era feliç.

Gargollassa 2007; 13.5; negre robí, mitja capa; en boca mig cos tornen les herbes, no tant humit. A taula va agradar més que el giró, era el tercer vi, i quant el tercer vi et sembla més bo, ho és. Èrem feliços.

Un cop tastats els vins vaig demanar n’Andreu per alguns detalls de la vinificació i alguna coseta més. Penjo la seva resposta, que és molt millor que qualssevol refregit que pugui fer jo: “… Gràcies per tastar els vins i donar la vostre opinió ja que així sabem si anem per bon camí. Responent a les preguntes, crec que el Celler Giro Ribot va anar cercar les mudes a n’en Toni Gelabert, realment aquesta varietat va èsser recuperada per en Toni Gelabert de Manacor i els nostres ceps provenen d’una vinya de Manacor que en Toni controla. Tenim intenció de treure el vi al mercat enguany la Conselleria d’Agricultura ha autoritzat la plantació del Giró i la Gargollassa i si tot va bé d’aquí tres anys s’ens autoritzarà la venta d’aquest vi. Actualment ho podríem treure com a vi de taula i sense dir quina varietat és, sona estrany però el món del vi té una legislació ben complicada. En tot cas esteim contents ja que fa molts anys que alguns cellers esteim demanant aquesta autorització. No sé si vendrem a Barcelona, però ja et diría coses si pegam un bot. A, per cert el Giró negre va estar 12 mesos dins bota de 225 francesa d’un any, i la gorgollassa va fermentar dins una bota de 300 litres nova i després reposà 12 mesos dins bota de 225 francesa de 1 any…”

Raïms viatgers, oblidats, recuperats, ben trobats. La mediterrània com a pont d’experiènca, vida i cultura. Sardenya, Califòrnia, Penedés, Mallorca, Arenys. 

Ara gira blanc o negre, engargollassat amb els ceps, pega un bot i omple la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te somiant mars en calma la claror mediterrània.

Salut

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *