Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de Sils Maria, d’Olivier Assayas, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Carole Béthuel Sils Maria, d’O. Assayas

---

Binoche, a la maduresa.

(..) entre altres coses molt bones, és un homenatge a l’art de la gran Binoche (..) Aquest notable nou film d’Assayas ho és sobre el pas del temps (..) Amb cada nova interpretació en un film a la seva altura, hi retorna la seva immensa capacitat per reflectir l’experiència humana (Imma Merino, Binoche, a la maduresa, El Punt Avui, 24.05.2014)

Un joc de miralls entre els actors, els personatges del film i els de l’obra de teatre.

(..) complex drama psicològic dirigit per Assayas que confronta el passat i el present a través d’un exercici quasi metalingüístic (..) L’originalitat d’Assayas a l’hora de plantejar la història és no estructurar- la a partir de la fricció entre l’actriu madura i la jove (..) sinó de la relació entre Enders i la seva assistent personal (..) Un duel interpretatiu entre Stewart i Binoche sobre la dificultat d’acceptar la pròpia maduresa en què l’estrella de ‘Crepuscle’ està a l’altura de la matisada actuació de Binoche (Xavi Serra, Binoche i Stewart posen el punt final, diari Ara, 24.05.2014)

Un cinema que medita sobre si mateix.

(..) inclou diàlegs que defensen que el que canvia no són les pel·lícules sinó la percepció que en tenim. Però, sobretot, parla de les actrius (..) “M’interessava retratar la figura de l’actriu com a punt de confluència de tres identitats: la vida real de l’actriu, la del personatge que encarna i la seva dimensió mediàtica”, va assegurar ahir (..) ‘Sils Maria’ sosté que el principal rival psicològic d’una actriu que envelleix és ella mateixa quan era jove (..) Un drama ple de complexitat, melancolia i capacitat de fascinació (Nando Salvà, Assayas i el mateix cine, El Periódico, 24.05.2014)

Una actriu que vol ser jove sempre.

(..) Juliette Binoche parlant de la seva pròpia decadència a ‘Sils Maria’, d’Assayas, una aproximació massa intel·lectual al drama d’envellir per a una actriu que vol ser jove sempre (Salvador Llopart, Tarantino enterra el cinema a Canes, La Vanguardia, 24.05.2014)

---