Jaume Renyer

La meva intervenció ha estat centrada en els següents aspectes: en primer lloc, agrair l’oportunitat, i l’honor, que per a mi representa poder participar en un esdeveniment històric d’aquesta transcendència. Fa uns quants anys, els companys del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), Josep Manel Ximenis, Agustí Barrera i els germans Mitjà, ja van convidar-me a participar en unes jornades sobre el dret d’autodeterminació que vam organitzar amb el FOCDA. Des d’aleshores ençà he mantingut contacte regular amb tots ells i ara, amb motiu de la consulta, ens hem retrobat plegats en una iniciativa que ha esdevingut un referent i, també, un precedent.

Un referent per a tota la classe política que, per unanimitat, va rebutjar -a través de la mesa del Parlament de Catalunya- admetre a tràmit la iniciativa popular per l’autodeterminació que va ser presentada a finals de la primavera passada. Aquest és un mèrit afegit al valor que per si mateix té la consulta convocada amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Certament, el comportament dels electes municipals dels mateixos partits que al Parlament han dit no a l’autodeterminació (per no estar prevista a la legalitat espanyola) han actuat altrament al seu consistori amb un gest de dignitat que els honora. A partir de demà els ajuntaments que vulguin assumir la responsabilitats de donar suport a consultes com la d’Arenys de Munt tenen la possibilitat de donar un pas més i organitzar-se, de formar estable i unitària, en una assemblea d’electes per la independència que faci realitat allò que els partits autonomistes parlamentaris (CIU, ICV i ERC) no han volgut fer.

En segon lloc, la consulta d’Arenys de Munt és també un precedent d’un procés d’afirmació nacional que, independentment del contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ha engegat una nova dinàmica unitària i rupturista al si de la societat catalana. Enguany en fa vint, que al 1989, ICV, ERC i CIU van aprovar -en comissió- al Parlament de Catalunya que el nostre poble no renunciava a exercir el dret d’autodeterminació quan les condicions fossin propicies. Han passat vint anys i aquests partits no han fet cap pas per donar compliment al compromís adquirit. Per aquest motiu, les eleccions autonòmiques de l’any vinent seran transcendentals: o canvien el seu comportament o altres opcions assumiran la responsabilitat que es neguen fer realitat.