El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
La Criatura
Dies de molta feina i molts esdeveniments. Per a compensar l’absència us deixo un bocí de La Criatura…
JARDÍ AMAGAT
Fuig la vida i no ho vol dir…
W. H. AUDEN
Faig secrets que només viuen entre línies.
Així, vaig crear aquest espai, casa de llum
que arravata la imatge de la carn,
ciència insalubre que calcina riberes,
focs d’alabastre on tot sembla deliri.
Faig secrets d’argila i crisantems,
mirades dins l’abisme, hàlits sumptuosos
que amaguin les mancances. Sóc com un arbre
amb la copa daurada i els somnis cisellats.
Cerco anhels de perfecció, pupil·les
com espasmes, vides amb ritme, formes
esbojarrades, siderals, nuclis ocults
que temen la ferida com un cràter.
I també esculls de música, tenebres
per a cosir la joia a la lluna visible.
Faig secrets com vestigis al llindar de les ones,
però sé que colpeges l’absència amb les ungles.
Mentre em mires, dement, ferotge oblit,
exploro objectes i atmosferes de glaç,
per a tenir-te…
(De La veritat cansa, València, Edicions Bromera, 2005 – Premi Alfons el Magnànim 2005)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
–
per la criatura
Ja friso per fer-me amb “la criatura”. Et felicito perquè una cosa és publicar i una altra aconseguir guanyar un premi. Després ja vindrà allò de que hi ha molt bons poetes que no han guanyat res, però caldrà valorar també els que sí ho han fet, oi?
Reitero la felicitació.
Una abraçada.
Hola Xúlio, no em coneixes, però et vaig escoltar al Café Sant Jaume i com sovint em passa a les tertúlies, la lectura em va deixar indiferent, tant que m’he adonat que no he comprat el llibre. Avuí, però, la primera vegada que mire aquesta pàgina, en veure el poema Jardí Amagat, (Quina casualitat el títol!) he decidit llegir-lo i recordar aquella tertúlia. Dons bé, només volia dir-te, que m’ha agradat moltíssim, tant, que avui mateix, com a penitència ( penitència que em donarà plaer, és clar!) per l’error que llavors vaig cometre, tractaré de comprar el llibre. Crec que valia la pena el comentari.
També volia dir que els comentaris anonims són covards, crec que també ho has dit tu, així que només espere, pel bé del gremi, que aquest qui siga no siga escriptor, Si em coneix, doncs, la meua repulsa.