El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
El “Quart Reich”, de Francesc Miralles.
Potser un dels fets més sorprenents de l’actual febre pel thriller religiós és que fins fa molt poc temps no s’han aprofitat els recursos propis i, per exemple, un dels centres del món cristià, com ara el monestir de Montserrat, no havia estat motiu dels arguments d’aquesta tendència narrativa. L’any en curs han sortit, que jo conegui, dues novel·les que el prenen com a escenari d’intrigues que s’afegeix als ja habituals de Roma, Terra Santa i altres.
Una d’elles és El Quart Reich, novel·la que té tots els ingredients per a triomfar entre el tipus de públic lector que consumeix llibres d’aquesta mena i, a més a més, esdevé el bateig dins del gènere d’un autor tan polifacètic com Francesc Miralles, artífex d’altres novel·les, però també d’alguns èxits notables en el camp de la no ficció o del periodisme.
La història que ens ofereix el llibre respon a les coordinades habituals. Segons està documentat, el 1940, el cap de les SS Heinrich Himmler va fer una visita a Montserrat per descobrir si hi havia amagat el Sant Grial. Miralles apunta un altre motiu que li serveix per articular la seva ficció. Segons es desvela ja a la contracoberta, Himmler hi hauria amagat una arma secreta que passat el temps facilitara l’arribada del Quart Reich…
La novel·la de Miralles té, però, algunes característiques que l’allunyen de la resta de llibres semblants. En primer lloc, està molt ben escrita. L’autor assoleix un català efectiu i un cert estil de thriller internacional que converteixen El Quart Reich en un relat fàcil i entretingut, ben apropiat per a una tarda d’estiu. També s’ha de dir, i no sempre es pot, que la documentació està ben integrada dins d’una trama lleugera però no exempta d’aspectes interessants. En aquest sentit, Miralles ha sabut destil·lar bé els ingredients, jugar les cartes que tenia sobre la taula amb desimboltura i perícia narrativa, situant El Quart Reich per damunt de la mitjana habitual –també entre els que arriben de fora- d’aquesta mena de llibres.
No sé si el subgènere en què s’ha convertit el thriller religiós acabarà col·lapsat per l’enorme allau de propostes que cada cop més inunden les llibreries, però de moment hem guanyat una lectura amena, amb aspectes interessants i, sobretot, una decència de plantejaments i d’optimització de recursos de la qual manquen bona part d’aquests llibres que amenacen amb morir d’èxit.
_______________________
Francesc Miralles, El Quart Reich (El secret de Montserrat), Barcelona, Edicions 62, 2007.
(Publicat al Serra d’Or)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
fa bona pinta aquesta recomanació. Ara mateix estic llegint els contes de Cheever que Proa va traduir al catralà, i el llibre és molt dens, però m’apunto la recomanació.
aprofito per preguntar-te per Vila-Matas, l’has llegit? Què et diu? és que he sentit opinions de tot tipus i no sé si comprar-me algun llibre d’ell per sortir de dubtes o què? gràcies, com sempre.
M’acabo de llegir el llibre i, de fet, no m’ha agradat. No m’ha agradat que el punt més interessant del llibre sigui un article d’en Sebastià d’Arbó estès a tort i a dret, accessible a qui remeni una mica.
No m’ha agradat que el llibre se centri tant en el protagonista, tot i que no hi aprofundeix gaire, i no pas gaire en la història.
I, sobretot, no m’ha agradat la llengua. El llibre és farcit d’errades. Tal com ho dic, errades. No vull dir matissos, ni altres possibilitats. Dic errades: ‘no obstant’, i no pas ‘no obstant això’, l’ús del pronom personal (i només personal) ells o elles per referir-se a objectes inanimats, objectes directes introduïts per la preposició ‘a’, un ús sistemàtic de l’estructura ‘a més de’, a banda d’alguna errada tipogràfica, tipus ‘apart’, escrit tot junt, i la utilització, a vegades pleonàstica, a vegades incorrecta, d’alguns pronoms febles, sense oblidar-nos d’algunes frases que, senzillament, no tenen coherència, no saps què volen dir.
En definitiva, m’ha sobtat, i trobo intolerable, que hagi pagat vora 20 € per un llibre que té 6 edicions i que no ha revisat aquests errors. Es tracta d’un llibre curt, no arriba a 300 pàgines, amb molts capítols i un espaiat considerable.
És el que jo penso.
Salutacions a tothom