El violinista celest

Tota literatura és fragmentària. A ningú no se li escapa que l’obra més rodona és composta de fragments que persegueixen una idea formal. Qualsevol gènere neix de la reunió de textos previs que poden, o no, apuntar cap a un objectiu concret. S’hi fa evident la primacia de la novel·la, capaç d’admetre tot tipus de llenguatge abans de la seva resolució genèrica.

Hi ha, però, altres possibilitats. Quan el fragment proclama la seva independència s’estableix un conjunt sense aspiracions formals que desferma la creativitat dels lectors actius. Alfa i omega de la seva proposta, el fragment recupera aleshores l’esperit literari dels inicis. Lluny de la mirada uniformadora dels gèneres, atén el batec de la vida quan desconeix encara les condicions del trànsit…

L’opció fragmentària de l’últim llibre de Biel Mesquida, Els detalls del món, i en bona mesura de la seva escriptura, ens apropa a un singular univers propi que va donar els primers fruïts en la recordada "novel·la" L’adolescent de sal (1976). Però la riquesa del fragment en Mesquida té molts fronts oberts.

Fidel a les formes illenques del català, aspecte que en altres autors actuals suposa un pas enrere en la seva literatura, l’autor aprofundeix de tal manera en l’essència del llenguatge que troba camins inèdits, sensibilitats noves que, tot i la seva peculiar configuració, esdevenen universals. Aquesta recerca, que potser hauria de ser obligatòria a tot creador, es complementa amb unes maneres literàries que combinen amb encert els sentiments i el seu entorn. Mesquida ens dóna sovint a Els detalls del món peces narratives que semblen escrites amb els ulls del desig per expressar allò que d’humà pot contenir el territori que trepitja. Però el seu territori no és tan sols una vasta extensió d’oliveres o una platja immensa de sorra finíssima. El seu territori és fet d’éssers que tremolen, de raigs de llum que enceguen el després, de cossos que deixen anar al món les seves espores de passió.

Biel Mesquida ha escrit un llibre que podem llegir sense aturador, atrets per la consciència del plaer; però, també, molt a poc a poc, en aquells instants en què la vida es torna fragmentària.

Biel Mesquida, Els detalls del món, Barcelona, Edicions 62, 256 p.

(text publicat a la revista Serra d’Or, Abril 2006)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!