L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
PARAULES SAGRADES (IV)
No em sorprèn que Pedra de tartera hagi encapçalat durant setmanes (Spiegel) i continuï encapçalant la llista dels llibres més venuts
Es veia prou que a casa érem molts. I devia sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i, segons deia la mare, havia arribat perquè Déu havia volgut i s’ha d’acceptar allò que Ell envia. La Maria, que era la primera, feia més de mestressa que la mare mateixa, el Josep era l’hereu i el Joan era al seminari. Els altres tres més petits, havia sentit a dir un ramat de camins que donàvem més feina que benefici. Els temps no eren d’abundància, tantes boques i poca hisenda havien de fer forat per força. Per això van decidir que jo, que era suau de caràcter i ben entenimentada, marxés per ajudar la tia, la germana de la meva mare, que ja havia desesperat de tenir fills i de feina no li’n faltava. S’havia casat amb un hereu molt més gran que ella, que tenia trossos, almenys mitja dotzena de vaques, poralla i conills, a més a més d’un hort. Se la passaven bé, però els feien falta mans i companyia perquè començaven a sentir-se grans. Així, doncs, a tretze anys, amb el mocador de farcell al braç, a banda i banda el pare i la Maria, vaig deixar família, casa, poble i muntanya. Des de l’Ermita a Pallarès no hi ha gaires quilòmetres però sí que representava un dia a peu i perdre casa meva, que em veia marxar d’esquena i que em dolia endins més que cap altra cosa en aquells moments, camí avall, amb l’únic món que coneixia, que s’anava quedant enrere.
En aquelles hores de caminar silenciós cap al mercat de Montseny, on pare i la Maria aprofitarien per comprar i deixar-me als oncles, se m’apareixien només les coses bones que havia viscut al poble on vaig néixer i d’on no havia sortit més que per anar a la muntanya a aviar els animals o per escapar-me a la Festa Major de les quatre cases que eren el poble del costat. Molta gent i poc forment.
(Maria Barbal, Pedra de tartera, Edicions de la Magrana, S.A., Barcelona 1992. Primera edició, Laia 1985))
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pedra de Tartera de na Maria Barbal ja ha venut 40.000 exemplars i ha estat deu setmanes seguides al setmanari Der Spiegel com el llibre més venut.
L’autor de ‘Tor’ també està venent molt. I Jaume Cabrer, i Sánchez Piñol amb Pandora al Congo, i d’altres.
Molts lectors alemanys expressen sorpresa per la qualitat de la literatura catalana. I fins i tot per la seva existència, suposo. El món d’avui no sap que existim. I és que ens han fet empassar litres i litres de l’elixir per fer tornar invisible, amb el mateix mètode que uns altres temps feien servir per fer que la gent s’empassés oli de ricí.