Entre caníbals i ermitans. No són hores de renegar, no ho he fet mai i ara ja no s’ho paga, però més de dues vegades he abandonat el gueto en la nit, descalça i de puntetes, perquè trobava que hi feia mal estar. Podria estar amb caníbals, si no tenien molta gana, però plantar la tenda prop del
Si no reforçam la còmica tenim els dies comptats. Posar la televisió i sentir riure és tot u. No és que jo estigui en contra del riure, ni que sigui una riallada mecànica; però a Mr Bean hauria posat l’èmfasi hilariant en situacions diferents de les assenyalades. Hi ha una selecció perversa d’allò que
Pepe, vine cap aquí. IB3-TV3: relacions perilloses? Sembla que les direccions d’IB3 i de la CCRTV tenen molt avançat un acord sobre la recepció a les Balears de les emissions de les televisions de la CCRTV i de les d’IB3 a Catalunya. Fins aquí, perfecte (la Llei de normalització lingüística ho reclama). Però diuen, encara
Ens enduim més llenya que un ase de moliner. I sembla que ens agrada, perquè no sabem a què hem de dedicar el temps que el garrot va i ve. Si no ens estoven ens avorrim com ostres.Si no és que tothom faci feina per na Paca de Son Banya, no ho entenc. Pardaleria i
L’estampida dels sindicats és l’estampida més brutal entre totes les estampides que es posen en fuga i es desfan. 10/12/2007 Colonialisme Sebastià Bennàssar: Quan les traïcions vénen per l’esquerra Reproduït de www.diaridebalears.cat Sebastià BennasarQuan les traïcions vénen per l’esquerra Supòs que a dia d’avui hi deu haver hagut onades d’afiliats a Comissions Obreres i a la Unió
A Lioooooorna quihivanotorna!A Lioooooorna quihivanotorna!Liorna fou sens dubte el destí del meu primer vol, d’una durada equivalent a la vibració de la oooooo a les cordes vocals dels dos que, agafant-me ben fort per les aixelles, em feien passar enlaire banda amunt deu rajoles. "Un vapor, no sé quin, navegava de Gibraltar a Liorna, seguint
A l’entrada d’un pàrquing, estesa de qualsevol manera damunt tres o quatre esglaons com un sac de pedaços, una dona d’una cinquantena d’anys amb una sobredosi d’heroïna va alçar el cap quan una amiga i jo anàvem al cotxe. No ens vàrem aturar, però sé que l’amiga que m’acompanyava també va veure aquells ulls perquè
No hi ha una altra barricada des d’on combatre el domini fosc i pestilent dels galiots que renunciaren a les paraules a canvi d’una existència miserable. ENS PRENEN PER OLIGOFRÈNICS O NOMÉS PER TONTETS Dies de dogma Sebastià Alzamora / Escriptor FRANK JENSEN Si em donen a escollir (que no m’hi donen, però vaja), un servidor
Res d’aprimar-se per Nadal. Bon menjar i bon cava, bones estones amb els amics i la gent de casa, bones llegides, bones pel·lícules i regals ben escollits. Ja sé que aquestes idees desbaraten molts de viatges al Carib i moltes d’altres coses que convenen als que manen. També record que l’esperit nadalenc del meu pare
Amb un dit pressionava la part d’alt del flascó i tot d’una la manxeta alliberava a bastament de perfum perquè el silenci quan s’anava a enfilar llenegàs per les cames. Tot d’una que ha sortit el sol, devers tres quarts de vuit, unes resoltes pinzellades de foc provinent de l’est superposades a amples bandes de núvols lenticulars han
"Potser el motor més actiu de les accions humanes és la humiliació -o el desig de deslliurar-se’n." (J. Pla, El quadern gris)No l’havia acabada d’oblidar, perquè el seu cas és una d’aquestes teranyines que es comencen a teixir en els marges d’una època i reapareixen a l’altra riba; les decisives teranyines de la il·lació, de
És més divertit 6 QUANTA RAÓ TENIA DON MARÇAL en dir que el món dels negocis hauria hagut de fer com els capellans i les monges, els quals sempre han tingut dos fronts oberts: l’exercici en curs i uns altres objectius a més llarg termini. El que tenim de més semblant al cel
Uni, dori, teri, cateripassa la veri, veri viron:compta’ls bé que tots hi són.Quin afalac irresistible que tinguessin guardat dins el plec més recòndit de la seva pell ens podria fer desistir, ja? Qui cobej els seus petons?Hem sentit (m’ha semblat un play-back) les remoroses i embaucadores sirenes (cuejada endavant cuejada endarrere com les pales d’un
Tot d’una que hi he pensat m’he acostada als prestatges de literatura ianqui i he descobert amb una alegria indicible, tot i que aigualida amb horror, que els sis exemplars que l’any passat vaig comprar de El convidat del dia d’Acció de Gràcies de Truman Capote han desaparegut tots. Desgraciadament, el que du el meu
Sembla catalanofòbia. Entre que estic abraonada a la relectura clandestina i autista de Conrad i no me’l puc desferrar (ahir el Co-partícip i avui El negre del Narcissus) i que fa aquest temps d’anar a caçar mopis, quan treia el nas defora amb els prismàtics i no veia una altra cosa que aquests llençols blancs esfilagassats