L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
LA COCA ERA PER SOPAR
Demà podríem dinar d’arròs de peix. Amb tres pessetes en podrem menjar dues vegades.
Ideal per a economies depauperades i misèrrimes, especialment aclimatat a la canòssia que ens han fet patir 300 anys de tira. Seríem morts si no. Economies de guerra que han trobat la manera, no ja de permetre’ns una supervivència rònega, que no tindria la mínima gràcia, sinó fins i tot de triomfar, posats en òrbita gràcies a l’energia que la bastina, la morralla i el peixurri més comú ens han proporcionat. A l’oest, si no és santa Teresa o en Javier Marías (quan només escriu novel·les i no diu penjaments dels catalans), a aquestes alçades només les poden sospirar.
ARRÒS DE PEIX AMB HERBES DE CARAGOLS
Ingredients:
* 1 cap de lluç fresc (fora ganya; que el peixater l’arrabassi amb les alicates)
* 1 grapada de gerret
* morralla: un serrà, una vaca, un cabot, una pinxa, etc. En total, 3 o 4 peixets
* 1 sèpia congelada, neta (petita)
* 2 bocins de cranca congelada (avís: a la cranca li diuen "cuerpos")
* 12 musclos o bé una grapada de cloïsses
* 2 cebes grosses, alls, tomàquets de ramellet, julivert i un bouquet (un ramell) de les mateixes herbes que posen per fer cargols: fonoll, llorer, herbassana, cost, morduix, tem, romaní, etc., ben fermat amb un fil d’amarrar farciments per rostir, que pengi per una ansa de l’olla.
* arròs de l’Albufera de Mallorca. Si no, arròs bomba de Mercadona o d’allà on sigui.
* 1 pastilla de ‘potenciador del sabor’, Avecrem de peix o similar
* 1 llimona
Precaució :
Si dins la morralla hi ha una aranya o una pinxa, atenció: té tres pues, totes verinoses, que piquen fins i tot quan ja els han llevades: una entravessada damunt cada opercle, i una dosal, allà on seria el bescoll, si en tingués. Aquesta, millor tallar-la amb la ganiveta. Si per llevar-la se’n va mig peix, no fa res. I les altres dues, amb unes tisores de cuina tallau-li mig opercle, si és necessari.
Quan el peix està escatat, esbutzat i passat per davall el grifó, es posa dins una olla (bastant grossa perquè n’hi hagi per dues vegades) amb una ceba, tres o quatre tomàquets de ramellet, quatre o cinc alls pelats, sal, un raig d’oli i fins alt d’aigua freda (si pot ser, treta de la cisterna, o mineral). De fred. Sempre de fred. I tot d’una que bull, aturar el foc. El brou no serà més bo perquè bulli més temps, al contrari. Això és el fumet. Colar-lo i donar el peix a la moixa.
Ara el sofregit: tallar una ceba i tres o quatre tomàquets, tres alls trinxats, uns quants brots de julivert, i posar-ho dins la pella amb oli i fer un sofregit. Sal i pebre. Tot seguit, la sèpia a bocins i la cranca (prèvia manicura: no poseu ungles mai, que fa groller; si li heu d’amputar tot un dit, és igual), i quan és gairebé cuit, una culleradeta de pebràs (paprika, diuen ara, veig). I ja podem posar el sofregit dins l’olla del fumet i que pegui quatre bulls. I ja hi podeu posar el ‘potenciador de sabor’. Després, en una olla més petita, hi posam el que hem de menester i congelam el fumet que ha sobrat (per divendres que ve. O bé, si sou ictiòfags com jo, per dissabte mateix. No cal ni congelar-lo).
Passar el musclos per davall l’aixeta i posar-los al foc dins una olla tapada, sense aigua, perquè es badin. En ser freds, llevar-los una de les dues closques. Després, si l’olla del brou ja bull, hi podem tirar l’arròs, i quan ja sigui gairebé cuit, els musclos o les cloïsses (o les dues coses. I si teniu un fetge de rap a bocinets, també). Quan sigui cuit, aturar el foc i sucar-hi mitja llimona. La hi podeu deixar amb la pell i tot, ja la treureu. Tapar l’olla i avisar els altres que ja és cuit. (Dic dels altres, perquè quan estic totasola no faig tant de trui. Em limit a descongelar una ració de fumet…)
Si teniu fonoll marí envinagrat, és lo seu per menjar arròs de peix.
Bon profit!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho negaré, però sí, tinc fonoll marí envinagrat, collit per mi. La morralla i el gerret fan bon brou. La recepte molt entretinguda. El potenciador no importa – jo crec.