L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
CÀTERING BABALUSA (LA MEDUSA)
Greixonera de porc. Preparatius.
L’ingredient bàsic és la carota del porc, i ara ve el problema.
El problema és que si no sou gent que faci matances o si no teniu un bon carnisser i heu d’anar a Mercadona, posem per cas, només trobau orella: paks i més paks d’orella. De morro, nasti de plasti.
Fa anys que deman a aquelles nines que em diguin on és el morro; però elles què saben, pobrissones on pot esser. Elles, el que veuen, és la quantitat formidable d’orelles que cada dia han d’arxivar. Les més honrades han reconegut que vegades s’han plantejat incògnites sobre aquell orellam, però jo no he volgut insistir. La vida pot ser tan insondable com el silenci. De fet, el silenci o el mutisme són metàfores prou reeixides de l’existència, també de l’estupidesa. Eternament de l’estupidesa, diria jo. Però pel sou que cobren, massa fan.
M’he exaltada amb aqueix orellum, dispensau.
Benfet: vaig dur el que hi havia i negú no em pot exigir res d’altre: orellam. Si no t’agrada telefona al fast-food. Vaig encetar els dos packs i vaig amollar dues grapades de sal grossa damunt cadascun, deu fer dos dies, i ho vaig posar dins la gelera talment.
Avui, que no hi ha dia més prop, i per por que no se sali massa, he passat els cartílags porquins per davalll l’aixeta del rentador de la cuina, a fi i efecte que se n’anàs tota la sal possible. I dins d’una olla gran plena d’aigua de la cisterna, amb tres alls esclafats fora pelar i una fulla de llorer fora la punta, ara bull-que-te-bull damunt el fogó.
Que bulli, idò.
He dit que escapoll la punta a la fulla de llorer, i ben ver que és. Ho faig perquè un manescal de Muro va assegurar que totes les metzines del llorer estan a la punta de la fulla. Jo no diré si crec o si deix de creure que la distribució metzinal dins dels ordits i de les trames vegetals sigui o no homogènia, ni diré cap mot que em telegrafiï la meva intuïció. El manescal sabia més que no jo, és segur, de senets i de metzines, així és que no en diguis d’altra. Pel que costa escapollar una fulla de llorer, escapolla i calla. Jo l’escapoll sempre, perquè tant de cavil·lar nit i dia aplec migranya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, quina casualitat, ara mateix tenc dues coques al forn, i he emprat la teva recepta de la coca de verdures. Però hi ha dues coses diferent, empro cervesa(és més econòmic) i no hi he posat verdura sinó pebres d’aquests que venen torrats i empotats, ja se sap, no tenc gaire temps. Son les meves primeres dues coques, esper que me surtin bones.
I esper que prest posis com se fan les coques de pebres exactament.
Gràcies per tot.
Per cert, quan temps i a quina temperatura pos el forn???
és urgent!
Jo feia dissabte i ja he acabat, per avui (només em manca fer un llit). Sort q he tingut la idea d’entrar i així he pogut orientar una mica en Garci, que és un xic de Pollença, d’Urxella.
He tret per una orella (mai més ben dit) l’orella, enganxada amb una forqueta; l’he posada damunt una safata inox, i ja és freda. Ara l’embarcaré dins la gelera. Demà la tallarem.
Me’n vaig a caminar.
I no tens alguna proposta per als que hem de viliar amb el colesterol?