L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

3 de març de 2008
Sense categoria
0 comentaris

CÀTERING BABALUSA

Meam aqueixa greixonera, et dic!  (i 4)

Au, ja està. Encara que només tengués 6 ous hi hauria pogut posar més orella i així hauria estat més flexible i hauria pogut fer-ne una altra presentació, que justament és la que us volia ensenyar. Tallat fi com el York o el Blutwurst, es poden fer una mena de nius -amarrats amb una tija- farcits de soja germinada, trempó tallat petit, blat de moro, etc., per equilibrar, perquè no sigui tan greixós.
     De tota manera, cal dir que això és un aperitiu, delicatessen per a bufets o per a festes. Ja no fa part de l’alimentació de cada dia. Quan varen inventar això, potser no podien fer tants equilibris. Ara és una exquisidesa caríssima i dificilíssima de trobar (a la fira de Pollença, per cert, n’hi havia i ben bona, encara que tallada amb capoladora. I no era barata, us ho assegur. Però vaig agrair que n’hi hagués. En vaig berenar, damunt una llesca de pa fregat amb domàtiga de ramellet).
          La gent que ho prova em demana la recepta, i quan la saben, em diuen:
          –No diguis com ho has fet.
Ah no? I per què no ho he de dir? Igualment el frit, que a tothom li encanta i ningú no vol que diguin què hi posam.
          El càtering Babalusa va contra el secretisme: va amb els ianquis. Els ianquis sempre fan el roast-beef igual. Vagis allà on vagis: vagis a un restaurant, vagis a una casa particular, vagis onsevulla que un ianqui et convidi a roast-beef, sempre hi haurà, enmig de la tallada, aquella taqueta de sang com un filet de cosir mirat pel gruix. Si es pogués amidar amb un peu de rei molt precís, donaria mil·lèsimes de mil·límetre, la taqueta de sang. I és que et diuen el temps de cocció exacte per a cada pes, fet dins forns amb termostat (si la vostra cuina no en té, en podeu comprar un a la ferreteria. En venen que no van fixats, sinó que són portàtils).
           Els ianquis no fan com aquí amb l’arròs sec, que cada cuinera té els seus secrets. Ja ho sé que són bones les cuines amb secrets (com la xinesa, cap: i això que jo hauria de tenir molta de fam per menjar en un xinès. Una altra altra cosa és que tengui la sort de saber-ne receptes).
          Hala idò. La propoera recepta del càtering de la Baba sirà el frit mallorquí. I la seguirà la coca amb verdura pas a pas. Durarà una setmana, perquè en Garci d’Urxella no faci més engodinats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!