L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Meam aqueixa greixonera, et dic! (2)

Ara mateix han venguts de visita uns veinats de l’estiu, uns que els hi rec les plantes (justament de sa Pobla, també) i m’han trobada endidalada amb el trui de la greixonera.
          Són un matrimoni, gent gran. Ella és una cuinerassa de sa Pobla: una artista de les coques, de l’espinagada, dels guisats d’anguila de l’Albufera, dels arrossos de marjal, dels cocarrois… I va i m’amolla: i ara què fa aqueixa somera posant julivert a la greixonera?
          –El julivert només mata els lloros -li he dit-. Si no hi ha cap lloro, ningú no es morirà…
          –Hi ha en Toni…
          –Però no li donam el mateix menjar nostro, pomeral.
Bones rialles, i això és lo més gran dins la cuina. I que voleu un cafetet, i ara en Tomeu i jo mos farem un gintònic, i per amunt i per avall, i com heu passat l’hivern, i les nines què fan…
          –Hi has de posar un glop de llet.
          –Això sí que no avui, Magdalena! – i l’ha tastada.
          –Hi falta prebebò.
          –Seria raro que una poblera no trobàs que hi falta coent.  A mi em fa asma, tanta flamarada de prebebò.
          Quan me n’he temuda, ja havia agafat el pot del prebebò de Can Crespí i ja n’hi havia posat més o menys (més!) una cullerada de les de cafè. Però hi volia posar galleta picada i no li ho he consentit.
          M’ha preguntat si aquell recipient de vidre es podia posar al forn, cosa que m’ha fet dubtar.
          Ara tremol que no hagi esclatat. No sé què sortirà. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!