L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Meam aqueixa greixonera, et dic! (1)

Ai, quin drama. Quan he anada a fer la greixonera he vist que dins el frigorífic no hi havia cap ou ni un: ni un, però. M’ha agafat un atac de ‘nyirvis’ (deixau-me dir “nyirvis”, mentre estigui dins el terme de Santa Margalida; m’agraden els sabors locals).
          El qui es va fer la truita amb el darrer ou que quedava, hauria pogut aferrar un paperet a la porta de la gelera, per donar-ne avís. O hauria pogut escriure ‘ous’, que només són tres lletres de no res, a la llista del supermercat que sempre està oberta damunt la taula del menjador.
          He agafat els atapins i me n’he anada al bar de nàufrags (malgrat les cortines) on sempre m’ho solucionen tot, però només n’han tinguts mitja dotzena, i la veritat és que mitja dotzena d’ous per una recepta que se’n beu tants és una misèria. Tanmateix, jo sóc més caparruda que el peix de xarxa, així és que de tot aquell orellam que vaig bollir fa un parell de dies i que s’havia de fer sens falta, només n’hi he posat un escapció.
          Observau bé la fotografia: la verdesca que hi ha és morduix (essencial) i julivert (la tia Joanaina no n’hi posava, de julivert, em pens).
          Ara posaré una altra foto (més amunt, si ha sortida bé) per mostrar la manera de tallar el julivert, i també l’orella. Mai no ho faceu amb màquina de capolar, no té el mateix gust. Hi ha dos alls grossos trinxats, i a l’orella li he posat una mica de pebre negre (en mallorquí, prebebò). L’he tastada i estava bé de sal, la vaig rentar bé, i després la vaig bollir i vaig tirar l’aigo. De sal no n’he posada enlloc pus, ni als ous ni a res més que al porquim, el dia que el vaig salar, així que estarà bé o sirà fada.
          Ara batré els ous, hi posaré els bocineus d’orella bollida tallada ben petita i ben coriosa a l’estil de Pollença (una mica finolis), amb paciència, un pessic de julivert trinxat, els alls trinxats i tres pessics de morduix trinxat. Tot ben remenat i dins el forn amb un pirex de vidre, perquè si ho fes amb la greixonera, amb tan pocs ous quedaria massa baixa, i jo justament avui, per ensenyar-vos una presentació sofisficada de bufet de luxe, volia que quedàs ampla. Sempre ho veureu.
          Una amiga meva de Sa Pobla hi posa una cullerada sopera de llet, i queda més humida. Però no ens convé de posar-n’hi, perquè avui m’interessa que quedi elàstica. Un dia que la tallem a quadrats (així com els spanish tallen la truita amb patata, que hi claven un escuradents com si fos una banderilla), ja li posarem un glop de llet, si de cas.
          És bo de coure. L’orella ja estava bollida, així és que, pràcticament, quan els ous es prenen, ja és cuit. I amb un recipent de vidre es veu ben clar si hi ha regalims o no.
          Vaig a enfornar, ara tornaré.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!