Fent vots perquè puguin practicar la intolerància com a mínim 2000 anys més: serà senyal que encara hi haurà vida sobre el terrer dels catalonians, un poble amb el to elevat, un poble espiritual, que no vol brutejar, que no vol escampar sang. El segle XVI (OPUS NIGRUM) varen calar foc per tota Europa; no volien reformes, no volen cap avenç, no es volen esmenar.
Som un poble espiritual que llegeix mates escrites: som el poble del beat Ramon Llull, mestre estimat. Som un poble que basteix catedrals: som el poble de Gaudí, de la Sagrada Família.
Però a l’actualitat, a causa d’haver rebut més llenya que un ase de moliner, els cops ens han fet tornar erugats com un ca que l’han apallissat i quan li alcen la mà per acariciar-lo s’ajopeix com si li volguessin pegar i destrossa el cor a tothom que ho pot veure. Hem de menester
V I S I B I L I T A T
INTERNACIONAL
Perquè no ens puguin ablanir
Perquè no ens puguin maçolar
Perquè no ens puguin ventar
Perquè no ens puguin arruixar les mosques
Aquest estat de pànic que ens té aterrits, ens ha fet tornar covards: la por ens fa traidors.
Si fóssim prou decents, tots els catalans, tots els valencians, tots els mallorquins, tots els menorquins, tots els formenterencs, tots els algueresos, tots els catalans del nord que la france vol escabetxar i en part ja ho ha aconseguit, tots els andorrans… si fóssim prou decents, tots
A P O S T A T A R Í E M
encara que fóssim companys d’institut d’una de les pastoretes de Fàtima i encara que se’ns hagués aparegut la Mare de Déu de Lorda;
A P O S T A T A R Í E M I S E G U I R Í E M R ES A N T
amb renovat fervor
si de cas fóssim creients.
Però ara cal qüestionar les relacions de l’Esglèsia amb l’Estat, prendre llum dels ianquis, el primer estat modern que es proclamà laic. I que ningú no em digui que als EEUU d’Amèrica la religió està amenaçada, perquè jo no he vist mai enlloc una cosa tan resadora com els ianquis: només que ells donen al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que li pertany. Administrativament (que és l’únic de la incumbència de l’estat) són laics. No hi ha creus a les aules ni als despatxos oficials.
Trob una befa a Déu que els capellans consentin que els polítics obliguin un símbol tan sagrat com el de la Creu a presidir els seus caus, com si no li hagués bastat el Via Crucis que va haver d’endurar quan va venir a redimir-nos dels nostres incomptables pecats…
“QUINA NOSA ET FA, EL SANTCRISTO?” em demanà un dels cacics que fan guàrdia permanent vora el filferro puat dels camps, una de les cinquanta mil vegades que vaig dir de llevar el santcristo de les aules, dels despatxos oficials, de la Confraria de Pescadors… Sempre debades, perquè està escrit a qualque banda que no ens han de permetre avançar ni un mil·límetre mai.
“GENS NI MICA DE NOSA. A MI NO ME’N FA GENS EL SANTCRISTO DE NOSA. DIC QUE EL RETIRIN PERQUÈ NO US HAGI DE SUPORTAR”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha qui confon religió i espiritualitat, ben poques vegades van juntes, pel que fa a la jerarquia especialment. Totalment d’acord amb tu: per un estat laic, i que no ens confonguin amb les milanes i els inquisidors, que no malmenin les flors de l’esperit , que el santcristogros i el petit no hagin de sofrir traïdors.