Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Dijous passat els dos Miquels i jo vam estar a Palma convidats pels Joves de Mallorca per la Llengua. Vam fer un concert acústic en petit format d’aquells que vénen molt de gust, sobretot, perquè enguany no havíem tocat encara a l’illa gran. Al concert s’hi van reunir molts amics coneguts i d’altres no coneguts amb els qui vam sopar, riure i xerrar. Molts d’aquests eren joves, molt joves, vinguts d’arreu de la geografia mallorquina i que representen bona part del futur dels qui estimen i lluiten per aquesta illa.
Sembla mentida però de vegades valencians i mallorquins vivim tan d’esquena que gairebé ni ens coneixem ni ens compartim. Però passejant pels carrers de Palma, fent petar la xerrada amb el seu jovent o retrobant vells amics que han arrelat a l’illa com la Carla, el Lluc, el David Jordi o el Marc, te n’adones que les distàncies que ens separen són més minses i els ponts que ens uneixen més estables del que ens imaginem. El Marc Peris representa tot això. Vam estudiar junts, vam créixer junts i ara vivim separats però units pel mateix mar, la mateixa cultura, la mateixa llengua, el mateix país. I això, com ell mateix diu, sempre acaba pesant.
Al matí següent el Miquel Gironès i jo ens vam alçar aviat i vam fer cap al local de l’OCB a Palma. Allí, als seus soterranis, vam ser entrevistats per un parell de joves que voluntàriament dediquen una hores setmanals a Som i Serem Ràdio. El seus estudis casolans però preparats per a la guerrilla mediàtica em van recordar aquelles entranyables vesprades que vam passar a la clandestina, i independentista, Ràdio Puça i després a l’alegal, i llibertària, Radio Klara de la ciutat de València. Els olors dels soterranis, dels micròfons, dels auriculars i dels aparells em van produir aquest flaixbac així com el tracte humà, directe i valent d’aquests joves que volen fer i saben com.
Tot això ho escric perquè avui és el diada gran dels mallorquins (per cert mireu el cartell que ha fet Marc per a la convocatòria de Maulets). I des d’ací els vull enviar una abraçada plena d’ànims i records. Per tot el que fan, per tot el que han fet i per tot el que ens queda per fer plegats i revoltats. Gràcies per haver-nos acollit una nit més. Que passeu bona diada i que gaudiu d’aquest nou any.
(En homenatge i record a Toni Roig, cantant d’Al-Mayurqa, que va morir el 30 de setembre d’enguany)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi, tots sabem qui son els culpables d’aquest distanciament. Els mateixos que ens volen aniquilar com a poble. Hem de lluitar contra l’estat opresor. Visca el PPC.