Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Divendres passat vam estar a Formentera convidats pels companys de la Comissió de Festes de Santa Maria així com l’Ajuntament d’aquesta illa. A Fomentera hi hem estat moltes vegades tocant, sempre a l’agost, però ens atreia molt i molt la idea de visitar, encara que fugaçment, l’illa en ple hivern. I no ens va decebre. Tan bon punt vam arribar, el nostre company i amic Jordi Ferrer ens va regalar un espectacle únic: Una posta de sol hivernal a la platja de Ses Illetes. I la veritat va ser impactant. Estar allí a la platja deserta, entre la natura verda, blava i blanca que regna aquesta illa no té preu. El sol rogenc ho il·luminava tot mentre el Jordi ens mostrava amb el dit la curta distància que separa S’Espalmador amb Eivissa. Però llavors arribà la sorpresa. Mirant entre l’horitzó just a l’esquerra de l’illot d’Es Vedrà vam poder veure dues siluetes clares, nítides, que treien el nas per l’horitzó. Eren el Montgó i el Penyal d’Ifac! Allò era emocionant: A peu de platja, amb un simple cop d’ull, podíem contemplar tot el tros de mar que uneix les nostres costes tan properes i llunyanes. Tota una experiència.
Ja de nit vam poder compartir taula i conversa amb un bon grapat de joves de la Comissió de Festes. Ja vaig expressar en aquest apunt tot allò que pense i admire d’aquesta gent. La seua personalitat, forjada per les vivències en una illa tan rica i reduïda alhora, sempre em sorprèn. També perquè, contràriament al que es pensa, el seu caràcter, com el seu paisatge, és ben semblant al dels valencians. Vam poder xerrar com ho hem fet sempre però ara molt més tranquils i relaxats lluny del soroll i les massificacions que trasbalsen l’illa a l’estiu. I això s’agraeix. Com també s’agraeix fer un concertet acústic, senzill i directe, per a la gent que omplia la xicoteta però acollidora carpa instal·lada a la plaça de Sant Ferran, on també hi tocaven el menorquí Cris Juanico i els grans amics d’Skafam (que cada cop sorprenen més!). Tota una festa.
Entre tots vam viure una nit molt especial, ballant, xerrant i rient, fent unes pomades a la Fonda Pepe i desfogant-nos de les tensions acumulades al darrer any. La veritat és que abans d’anar a dormir vaig pensar en tot això. En tot el què hem fet enguany i en tot el que ens queda per fer en el que tot just comença. Però sobretot vaig pensar en la sort que tenim de poder-ho fer. De poder viatjar i compartir. De poder conèixer i mostrar. La mateixa sort que ahir ens va fer gaudir d’una altra Formentera. La què s’amaga al cor de la seua gent i en la fredor del seu màgic hivern. Tota una descoberta.
(La música és d’Uc, de l’illa d’Eivissa, que des de fa trenta anys recull les sonoritats tradicionals de les Pitiüses)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
bones xavi!!
jo no hi estat mai…i vosaltres podrieu ser els fills honorífics de l’illa!! encara guardo una postal que em vareu enviar fa un grapat d’anys, em sembla que va ser de la primera vegada que hi vau anar!!!
jo si tot va bé, em passaré l’estiu currant en una illa del costat!! i deixaré palestina pel 2009!!
molts petons xavi!! i que el 2008 sigui un any ple ple ple d’actualitzacions al bloc!!
bones company!!
és una renovació especial la que notes quan ets a formentera o a menorca, potser per la seva senzillesa natural,que els que vivim envoltats d’asfalt trobem tant a faltar..i quan tornes,ai,aquella melangia que encara et perdura i que et recorda aquells instants especials,sobretot les postes de sol,els foquets de nit en una cala solitària,la gent de ses illes que és fantàstica,tot i que ja sabem que tampoc ho tenen fàcil.I tens raó amb una cosa,xavi,hi ha molta desconeixença entre els pobles dels països catalans,estratègia política pura i dura que fa anys i panys que ens han inculcat..però esperem que es vagi acabant i sobretot que no deixem de mirar-nos als ulls..
sàpigues que em fa moltíssima vergonya escriure aquí però alhora penso que dius coses molt interessants i la causa s’ho val..
molts petons i lluitem perquè el col.lectiu cada dia sigui una mica més gran!!!
amb la meua cosina hem cantat mil vegades "…i ànàrem a sant miquel, una colla de gent bona, run run dali dali…" tornant cap a casa dalt, del tractor de mon tio, després d’un cansat dia de verema!
m’encanta el teu blog i envege moltes de les escapades que relates, mai he estat a formentera però ja fa anys que intente anar-hi…
una abraçada xavi, i a vore si al final trobu un forat a l’atapeïda agenda que teniu els OP i fem el concert ajornat de canals!
Xe, que no haveu vist aquest video?
http://es.youtube.com/watch?v=Zhoo5CxH3TE
Quina sana enveja!! Xavi: el teu bloc és una autèntica delicia. Des que el vaig descobrir hi estic enganxat i mai em deceb. Gràcies per compartir amb nosaltres totes aquestes experiències que no podem tenir els que malauradament tenim una vida més aborrida i rutinaria (quasi tots).
Xavi;
Sempre i ja ho sabeu de cada vegada, és un plaer tenir-vos per ca
nostra, d’altra manera no insistiriem tant en portar-vos en poder.
Va ser una nit màgica, entre amics, plena de tranquilitat i envoltada
de bona música amb el Cris Juanico ( que com valtros ha vengut moltes
vegades i és també un gran amic) i amb els Skafam, aquets els escoltava
per primera vegada i em va semblar que tenien un so molt aconseguit i
treballat.
Pujareu al escenari i començareu tot recordant que ja fa 10 anys (
estiu de 1998) de la primera vegada que venguereu a Formentera a tocar
per la Comissió de Festes de Santa Maria, en aquell moment me
començaren a picar els ulls, l’avanç d’una llagrimeta melancòlica i
emocionada.
En tot aquest temps vosaltres heu posat nom a moltes de les idees que
em rodolaven pel cap amb les vostres lletres i que jo no sabia
donar-lis un títol.
Dius que els Pitiüsos i els Valencians ens pareixem més del que es
pensa la gent, jo quan volen saber com parlam sempre faig una afirmació
que me sembla que no vaig massa errat. Tenim l’accent de les costes de
l’empordà amb el vocabulari de Dènia.
Tot el comerç maritim ens ve, pràcticament, via Dènia i a més el nostre paissatge com molt bé dius, ve a ser el mateix.
Per no parlar de la situació política i cultural, o on no ens deixen
triar el nostre País i a on la nostra llengua i cultura està en
resistència permanent.
L’avantatge és que com valtros, ja m’he cansat que no hem deixin triar
i fa temps que he decidit d’on soc i d’on vull ser, de la marina, de
l’empordà, dels ports, del Raiguer, de Benimaclet… de Formentera,
…Català!
I tant que teniu sort… inmersa en la vida quotidiana sovint em sento tan a prop però alhora tan lluny de tot el que expliques…
Una autèntica delícia l’illa a l’hivern. LA màgia i força d’aquest trocet de terra és més palpable amb el vent fred a la cara.
GRan concert, gran gent, gran ambient, grans col·laboracions!
Ens veiem, ens sentim, ens trobem!
SAlut