El bloc Itaca2000 se sorprèn de l’ingrés d’Antoni Ibàñez i el seu bloc Entrellum a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. L’ingrés presuposa la voluntat política de tenir un estat propi al marge de la temàtica del bloc. Sigui benvingut si és així. Aviat podrem dir, si em permeteu la ironia, que la XBS és la casa gran del sobiranisme, dels qui volem un estat propi, un estat on no hi hagi cinquanta mil recursos contra un estatut escanyolit com ell sol, ni un Tribunal Suprem que posi entrebancs al trasllat de la CMT a Barcelona, ni unes mentalitats tan reticents al traspàs de competències en matèria de mobilitat. Sembla que finalment, amb un cost bestial per part dels usuaris de cada dia i de les empreses a les quals intentaven arribar com a treballadors, tothom ha entès que l’administració de proximitat que és la Generalitat és la millor opció per gestionar la xarxa de Rodalia de Barcelona, aquella que fa temps escriuen amb C de Rodalia de tant com és pensada en espanyol, on en diuen Cercanías. La desconfiança històrica porta ara a pensar que tindrem la competència però no tindrem els diners, que és un altre vellíssim truc de l’Administració espanyola.
A veure si ara que s’ha entès que les coses funcionen millor si se les gestiona un mateix fan un cop de cap amb l’aeroport, que també és actualitat contínua entre vagues i estudis d’economistes. Es comença a entendre que les queixes dels catalans en matèria de mobilitat no responen a un nacionalisme torracollons si em permeteu l’expressió, sinó al fet que hem estat històricament maltractats per l’Estat espanyol, amb independència del país d’origen i de la llengua materna. Per cert, Oriol Izquierdo també es fa ressò al seu bloc de la conversa telefònica de Toni Clapés i el seu equip amb el responsable de Renfe que creu que la culpa és de les persones. L’àudio va corrent per la xarxa. És curiós constatar també que un diari com El Periódico fa una enquesta per saber si els seus lectors creuen que la xarxa de Rodalia anirà millor quan la gestioni la Generalitat i resulta que el 60 % creu que sí. Molt bé: deixem de banda el discurs nacionalista i anem a les coses pràctiques, als "problemes dels ciutadans", i veurem que som allà mateix. I és que l’únic nacionalisme ranci i retrògrad és aquell que impedeix el desenvolupament del benestar ciutadà per por que la pretesa nació es desintegri.
Un altre argument que corre pels mitjans és el pretès enfrontament dins el món nacionalista, avui amb nous capítols signats per Vicenç Pedret d’una banda i David Madí de l’altra, però tots a l’Avui. Jo continuo pensant que no hi ha d’haver cap enfrontament. Pot fer aquesta sensació si escoltem massa el soroll que fa l’entorn de CiU perquè el partit ha tornat a quedar a l’oposició. Dilluns, al programa Àgora, vaig tenir la sensació que Felip Puig està francament descol·locat, i que l’estratègia de reivindicar-se com a guanyadors morals de els eleccions no els portarà sinó més desafeccions. Potser tancaran files amb els més ressentits, però dubto que amb aquest mal rotllo captin nous simpatitzants. I amb l’aproximació al PP que s’ensuma, encara menys. El retorn de CiU a l’oposició els obliga a resituar-se i a redefinir les estratègies. Ja sabem que ERC aspira a l’hegemonia del centreesquerra catalanista, i ara es tracta que CiU la mantingui al centredreta, però que en tan poc temps es passi del notari al festeig, no sé ben bé en què pot desembocar. Deixem que cadascú treballi des del seu espai polític. Els qui abans es consideraven nacionalistes i tant els feia votar CiU com ERC s’han quedat sense espai. Ara hi ha regionalisme i independentisme. Ara poden donar suport a CiU si es consideren de centredreta o a ERC si es consideren de centreesquerra. I si no volen fer ni una cosa ni l’altra, que facin pinya amb la societat civil transversal, que està destinada a tenir un paper clau en aquesta legislatura.
Com deia, però, David Madí escriu avui un article en què respon a Xavier Vendrell. En un punt del seu article retreu a ERC "que han soterrat l’especificitat del sistema polític català, on el
catalanisme evitava centrar el debat entre dretes i esquerres i posava
sobre la taula el debat nacional." El sistema polític català es centrava en el debat nacional perquè, per motius històrics que caldria no oblidar, l’esquerra nacional va tenir grans dificultats per obrir-se camí en la nova etapa democràtica. Però quan això ha passat, quan ERC s’ha rejovenit i ha anat guanyant suport fins a consolidar-se amb 21 diputats i preparar-se per fer el salt a l’hegemonia de les esquerres, les coses han canviat. Abans, fins que no es va veure que en les eleccions de 2003 ERC seria clau, estàvem instal·lats en un bipartidisme que obligava a triar entre nacionalisme de dretes o esquerra espanyolista. Ara que hi ha tres espais, el país està preparat per fer un salt important si entre tots ho expliquem bé. Si aconseguim que el catalanisme sigui hegemònic tant a la dreta com a l’esquerra, el debat dreta-esquerra ja no serà un problema per al país, perquè ja no voldrà dir dependre dels partits sucursalistes. És un moment històric i estic convençut que el conjunt dels catalans ho entendran malgrat els falsos arguments esgrimits per gent com Madí.
En qualsevol cas, sobiranistes decebuts de CiU i sobiranistes decebuts d’ERC davant la perpsectiva que el referèndum no es pugui posar damunt la taula aquesta legslatura haurien de confluir en la plataforma de la societat civil que l’independentisme necessita. Ho diu molt bé Sílvia Martínez des del seu bloc Indústries i Caminars: Cal treballar plegats. Des de la Xarxa de Blocs Sobiranistes hi estem posant els fonaments. Allà hi trobareu la mateixa Sílvia, les JNC de Sabadell, Enric Borràs, Salvador Grifell, Pere Aragonès, Joan Puig i Cordon, Saül Gordillo, Jaume Planas, Martí Cabré, Pau Comes, Xavi Salvatella, Víctor Puntas, Biel Barnils, Víctor Alexandre, Marc Belzunces, Ció Albert, Josep Sort, l’Alenar, Pere Meroño, Lluís Pérez, etc., etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sembla ser que la conversa radiofònica amb el presumpte responsable -Del Moral- de la Renfe era una facècia protagonitzada per un col·laborador del programa -Deltell-. Llegiu, en aquest sentit, la columna d’ahir del Màrius Serra a La Vanguardia.
Lesla Conselleria d’Educació, que política d’esquerres
polítiques d’esquerres valen diners i per a fer polítiques d’esquerres
calen diners. Ja veurem quins diners tindrà el govern espanyol un cop s’aprovi
la reforma fiscal que el PSOE vol fer de bracet amb CiU (sí, aquells que els
socialistes diuen que són de dretes) per rebaixar l’IRPF i l’IS. Les polítiques d’esquerres són les que garanteixen la igualtat de fet dels
ciutadans, no només la de dret. Polítiques d’esquerres són les
lleis de serveis socials i de pensions que va proposar la conselleria de
Benestar i Família; que polítiques socials són la sisena hora lectiva a l’escola
i el Pacte Nacional per l’educació de
és cablejar tot el país perquè el cable arribi des de Collegats fins al 22@.
Perquè són polítiques que igualen de fet als ciutadans i són polítiques que
costen diners.Tota la
política d’esquerres que els socialistes han sabut fer són les lleis contra la
violència de gènere, fer fora les tropes d’Iraq, regular
les parelles de fet homosexuals (això sí, monogàmiques, que som progres, però
de tradició judeocristiana) i projectar la política d’habitatge més ridícula que ha tingut lloc en el món mundial. Res que
hagi costat un euro. Res que hagi igualat econòmicament un país on, com diu el
tòpic, els rics són cada cop més rics i els pobres són cada cop més pobres.
Polítiques liberals que
atenen a les desigualtats socials i que Catalunya, sota el govern conservador de CiU, ja havia engegat feia temps. Res de l’altre dijous, vaja.
Fins ara sé de tres plataformes que tenen com a objectiu la sobirania al nostre país: Sobirania i Progrés, Catalunya acció i Plataforma pel dret a decidir.
Em semblen tres iniciatives fantàstiques, però… perquè no treballar juntes pel mateix objectiu? Sents gent independentista que no es vol adherir a Sobirania i Progrés perquè diuen que és un satèl.lit d’ERC i no fan res de bo, que PPDD va a la babalà, etc., però penso que com a mínim aquestes plataformes tiren endavant una inciativa, i fan algu de bo enlloc de quedar-se a casa queixant-se de tot. Jo mateixa estic adherida a Sobirania i Progrés, i animo a tothom a participar-hi. Tant importa si són satèl.lit d’ERC o no?
Per obtenir la independència no valen esquerres ni dretes, sinó el sol objectiu de poder obtenir un estat propi. Si Sobirania i Progrés fos satèl.lit de CIU també m’hi adheriria, no m’importa, el que vull es que tiri endavant el camí cap a la plena sobirania del meu país!
No ho entenc, perquè no ens animem tots a participar en el mateix projecte? Alhora que voldria que tot aquell que es senti independentista participés en aquestes plataformes, també m’agradaria que es vinculéssin entre elles, perquè massa temps hem caminats separats perquè ara tenint el mateix objectiu cadascú vagi pel seu propi camí i divideixi esforços en un mateix objectiu.
Precisament, defenso el projecte de la XBS perquè demostra una unitat amb un fil en comú: la sobirania. Tant de bo, les plataformes civils que treballen pel mateix objectiu s’unissin entre elles, o col.laboressin per obtenir la mateixa meta: la independència.
Per cert, com el teu bloc Xavier és un dels més visitats, aprofito per fer ressó de la xerrada que tindrà lloc demà a València sobre la Memòria històrica i la descoberta de les fosses comununes d’època franquista al cementiri de València. Dijous, 23 de novembre a les 11h a la Facultat d’Història de la Universitat de València, organitzat per: http://www.acpv.cat (Acció Cultural del País Valencià).
Perquè 26.300 morts no són una broma, són xifres d’un genocidi.
Disculpa per la publicitat de l’acte Xavier, però m’ha semblat un tema prou important com per fer-ne ressó en el teu bloc. Fins un altre! 😉
Així titula el diari "El PUNT" de dissabte aquesta notícia que us transcric sobre els problemes de RENFE. No té desperdici.
"D.M.. Barcelona
Antonio Robles, des de divendres diputat de Ciutadans-Partido dela Ciudadanía al Parlament, creu que les notícies que han aparegut els últims dies sobre les avaries de Renfe (51 avaries en dos mesos i 500.000 viatgers afectats, segons la mateixa companyia ferroviària) són en realitat una campanya catalanista dirigida a reclamar el traspàs de competències de Renfe a la Generalitat.
Segons Antonio Robles, la campanya va començar amb notícies «intranscendents» sobre retards de trens i incompliments dels horaris del servei a l’estació de Sants que, al seu entendre, són fets «escassament noticiables», però que durant les dues últimes setmanes han anat ocupant les principals planes dels diaris catalans.
El diputat Antonio Robles escriu tot això en un article publicat divendres al web Libertad Digital, que edita el radiofonista Federico Jiménez Losantos, web en què Antonio Robles col·labora habitualment amb articles d’opinió. Robles creu que els mitjans de comunicació catalans critiquen Renfe i, en canvi, no diuen res dels problemes del metro o dels Ferrocarrils dela Generalitat. I , segons aquest diputat, ho fan ara i «no fa set mesos» per forçar «els traspassos de competències que preveu el nou Estatut» a favor de la Generalitat."
«APARTHEID» I RÈGIMS TOTALITARISla COPE –: s’absolutitzen determinades notícies, mentre que d’altres se silencien.»
Robles compara la suposada campanya contra Renfe amb «la sud-àfrica de l’apartheid: un blanc és agredit per un grup de negres, en un titular a vuit columnes; un negre és agredit per un grup de blancs, petita nota en pàgina imparell». «Això ho utilitzen els règims totalitaris –escriu Antonio Robles des del diari digital del radiofonista de
Això és el que l’elevada abstenció ha fet possible que entri al Parlament de Catalunya: el Lerruxisme més carpetovetònic i caspós. S’haurien de demanar responsabilitats al Conseller de "Participació" i relacions institucionals!!!