Quan el passat 28 de novembre es va
presentar la Xarxa de Blocs
Sobiranistes a Òmnium
Cultural a Barcelona (on aquesta tarda tornarem a ser presents al
costat d’altres iniciatives), ja va sortir la qüestió de
la internacionalització. És una necessitat i ho sabem.
Cada cop en som més conscients. Encara no sabem quina és
la millor solució o la millor estratègia, però
anem provant coses. N’hi ha que provem d’obrir blocs
en anglès encara que no tinguin gaires visites. De tant en
tant arriben bones notícies de portals com Nationalia
o altres, etc. I recentment, un servidor està provant una
altra eina que pot donar, pel que es veu, molt bons resultats: el
Facebook.
En el poc temps que hi porto he tingut
ocasió de comprovar que pot ser una eina per fer relacions
socials virtuals diguem-ne superficials, a base de convidar a
cibercerveses, fer ciberabraçades, puntuar les amistats,
fer-los regals virtuals i altres divertiments que, pel que he vist,
fan força gràcia a alguns membres de la xarxa. Facebook
et permet accedir als perfils de les persones, que és com el
node del qual irradia l’activitat de cadascú: de qui és
amic o amiga, a quines xarxes pertany, a quines causes dóna
suport, a quins esdeveniments té previst assistir, etc. La
base és l’amistat. Si tens molts amics, tens més
possibilitats de saber per on es mouen, què fan. I la xarxa i
la comunicació augmenta exponencialment. És una mena
d’experiment sociològic, si voleu; una mena d’assaig de
laboratori, però amb l’avantatge que facilita relacions que
després es concreten i es desvirtualitzen amb molta més
facilitat. Ara que allò de l’estudies o treballes ja
no es porta, el Facebook pot ser un bon aliat fins i tot per
lligar…
Sobre
aquesta base, però, hi ha un parell de característiques
del Facebook que m’han cridat l’atenció. La primera és
la possibilitat que qualsevol membre enceti una causa, que
n’estableixi l’argumentació i els objectius i que comenci a
convidar gent perquè s’hi afegeixi. Vaig tenir coneixement
d’aquesta característica quan en Lluís
Soler va encetar la causa de suport a estatpropi.cat.
Avui hi ha més de cinc-centes persones adherides a la causa.
Em va semblar més curiós i profitós que convidar
a cerveses virtuals i vaig provar de crear una causa per fer entrar
al Facebook la campanya del setembre passat, “The
world must hear about it”, per projectar mundialment el
documental de Xevi Mató sobre el cas d’Èric Bertran
aprofitant la subtitulació en anglès que en va fer
Heather Hayes. Al darrer
apunt ja explicava que algunes persones, mitjançant
aquesta causa, havien mirat el documental i me n’havien fet arribar
algun comentari. Ara més d’un centenar de persones d’arreu del
món donen suport a la causa. I Facebook et permet enviar
missatges a tothom per mantenir-los informats o per donar-los les
gràcies.
Després
d’aquell experiment (que continua en peu, és clar), vaig estar
rumiant com es podia aprofitar l’invent. I fruit d’aquesta reflexió,
dimarts passat em vaig decidir a obrir un grup que pogués
servir com a punt de trobada a tots els usuaris i usuàries del
Facebook que volen la independència de la seva nació o
que donen suport als qui perseguim aquest objectiu. Em va semblar que
aquí hem fet coses molt interessants darrerament, coses que
poden servir a altres nacions en una situació similar a la
nostra. Hi ha un agregador de blocs sobiranistes al Quebec o a
Escòcia o al País Basc? Hi ha un estatpropi.cat en
alguna altra banda? No seria útil que tinguéssim un
espai on poguéssim informar els altres d’allò que fem i
informar-nos d’allò que fan? Aquests espais hi són, els
gestionen alguns partits polítics i algunes entitats de
vocació independentista, però era difícil que un
ciutadà qualsevol, únicament amb coneixements bàsics
d’anglès, pogués mantenir tota la infraestructura
necessària perquè un fòrum d’aquestes
característiques funcionés. Gràcies al Facebook,
ara això ja és possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan em vas convidar a unir-me al grup TFI, em va semblar una molt bona pensada. Al principi caldrà fer-ne molta difusió a través de webs i blocs, i a través del propi facebook. Penjar l’enllaç del grup TFI a tots els walls de grups i causes similars d’arreu del planeta és una bona manera de fer difusió de la iniciativa entre els membres del facebook. Enviar missatges sol·licitant als membres a convidar a unir-se al grup TFI a tots els seus contactes facebook, també ajuda a augmentar el nombre d’adherits. Un cop la difusió comenci a fer efecte, les adhesions poden arribar a augmentar de forma exponencial, ja que cada contacte facebook pot convidar a nous contactes, fent la xarxa cada cop més gran.
A veure si entre tots en sabem treure profit!
Bona feina Xavier!
Com a mostra d’agraiment, m’hagués agradat donar-li una proposta concreta de com lligar aquestes iniciatives seves que estic segur seran ben positives, amb el debat sobre el futur europeu en curs on els catalans fem un bon paper participatiu, però no veig gens clara l’operativa malgrat que estic segur que ambdues eines ben coordinades es podrien multiplicar i sobre tot arribar a ésser escoltades i valorades en fòrums decisius políticament, en els quals hem d’aspirar a obtenir molte simpaties i connivències per aconseguir el reconeixement internacional de les nostres llibertats. Ho deixo dit per si li sembla oportú de pensar-hi. Cordialment.