Al País Basc hi ha un segment de
la societat que creu que la violència és el camí.
Jo no ho crec, més aviat penso que és perjudicial. Però
al País Basc també hi ha un lehendakari que vol fer les
coses amb legalitat i legitimitat. És ell qui demana una
trobada amb el president del govern espanyol i costa déu i
ajut però finalment ho aconsegueix. Aconsegueix que el rebi,
és clar; poca cosa més. Zapatero i el govern espanyol
són de pinyó fix. Res al marge de la Constitució.
D’aquí no els treus. I com que, evidentment, la independència
d’Euskadi o la de Catalunya serien il·legals, treure la
Constitució per tota resposta equival a no voler parlar en
termes de legitimitat. Cap problema. Forma part de la negociació,
però t’aboca a ser il·legal. Ja fa temps que la cosa és
triar si hem de ser il·legals o si hem de ser provincians i
pobres. Espanya té clar el seu model d’estat, i en aquest
model ni CiU ni ICV no hi tenen cap possibilitat. Farien bé,
doncs, d’apuntar-se a la il·legalitat. Quant de temps haurem
d’esperar?
Precisament dos dies després
d’anunciar la vaga de bloc basant-me en les dades del BOP de maig,
llegeixo a Vilaweb
que la UOC ha publicat una enquesta segons la qual “El
36,5% dels enquestats ha declarat que votaria a favor en un
referèndum per decidir la independència de Catalunya;
un 22,1% hi votaria en contra i un 27,1% s’abstindria.” I ara
què fem? Tanquem la UOC? Desacreditem una enquesta feta per
una universitat catalana de prestigi i així ens carreguem la
feina feta? Continuem amb subterfugis? Continuem mirant a una altra
banda? Continuem dient que no renunciem a exercir el dret
d’autodeterminació o l’exercim d’una punyetera vegada?
Continuem esperant que Espanya canviï o la fem canviar a cop de
disgustos? (I si despré del discurs persisteix, ja s’ho farà.)
Encarreguem una enquesta ben cuinadeta que doni uns resultats més
favorables als nostres interessos? Esperem que aquell 22,1% se senti
una mica més catalanet?
És urgent la constitució
d’una taula de partits i entitats que comenci a negociar el full de
ruta: moció de censura? Convocatòria d’eleccions?
Primer declaració unilateral i després referèndum?
Al revés? Jo ja estic cansat que davant d’aquestes dades
sociològiques alguns continuïn mirant a una altra banda.
Per dignitat, cal parlar obertament de la recuperació de la
sobirania. A veure si aquesta enquesta de la UOC és excusa
suficient perquè, en aquesta nova etapa de TV3 amb Mònica
Terribas al capdavant es pugui fer un Àgora en què es
plantegi obertament la qüestió. Recordem que la darrera
vegada que es va fer això va ser a 8TV, al programa Amics,
coneguts i saludats conduït
per Josep Puigbó. Al cap de poques setmanes el programa
saltava de la graella. Només per això, per protestar
contra aquest silenci imposat, per defensar la llibertat d’expressió,
qualsevol periodista ja hauria de voler fer un debat sobre l’estat
català.
En tot
cas, em ratifico en la idea que les dades són prou eloqüents
i que si el dependentisme està disposat a ignorar-les, per
molt que escrigui i per molt que digui no em faran cas. Per això,
per denunciar aquesta falta de resposta, aquesta insensibilitat
democràtica, a partir de l’1 de juny faré vaga. Em nego
a acceptar el lent esllanguiment de les regles del joc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic,
em declaro il·legal, totalment i absolutament.
Tot i que no m’agrada que facis vaga, entenc el teu plantejament.
De fet, l’enquesta de la UOC m’ha alegrat el dia.
Malgrat tot, encara cal fer un salt quantitatiu, que no és altre que aconseguir, aproximadament, 1.125.000 adhesions a la campanya “Sumem-nos al mapa per un estat propi”. De moment, només en som 18.861!
Hi ha moltes maneres d’aconseguir la xifra, però, de moment, jo mateix proposaré a tots els partits nacionalistes i independentistes que presentin mocions de suport a aquesta campanya. Si ho fem tots plegats, això, aconseguirem un ressó més important del que puguem assolir exclusivament per Internet. De fet, també poden presentar mocions les plataformes sobiranistes, que per això serveixen les institucions, coi!
En fi, a veure si en traiem l’entrellat, de tot plegat!!
Salut i República!
El que diu l’enquesta de la UOC és que, si se celebrés ara el referèndum d’independència, entre el 52% i el 62% votarien que sí.
La pàgina de la UOC ho explica clarament.
La majoria social ja la tenim. Ara només cal jubilar els potítics incompetents. Que serà molt més difícil.
Si el que diu la UOC és veritat al PSC el voten un munt d’independentistes.
El problema crec que aquest independentisme sociologic no es reflecteix politicament perquè no s’hi creu fermament.
Realment els resultats de l’enquesta de la UOC són d’alló més estimulants i et provoquen pessigolles nacionals per tot l cos. Ara cal seguir treballant i aportant tota l’artilleria personal, social i mediàtica que calgui, sense excuses!
Salutacions sobiranes!
Fa vint anys, quan érem un 5%, somniàvem a ser un 10%. Fa deu anys, quan érem un 10%, somniàvem en arribar al 15%. Fa cinc anys, quan érem el 15%, somniàvem a ser el 20%. Fa quinze anys somniàvem a poder veure les nostres seleccions regularment encara que fos de costellada i a partir de 1997 s’ha fet realitat. Després somniàvem a que fossin reconegudes. Ja en tenim algunes.Fa vint anys somniàvem que un dia hi hagués més federalistes que autonomistes com a pas previ a la independència. Ara ja és així. Fa quinze anys somniàvem a que l’independentisme entrés en l’àmbit castellanoparlant. Ara ja comença a fer-se realitat. Fa tres anys somniàvem a omplir el carrer d’independència i dret de decidir. I ja ho hem fet 2 cops seguits massivament. Fa tan sols un mes somniàvem a tenir una sola enquesta que fos favorable a la independència en cas de referèndum. Ara ja la tenim. Qui diu que els somnis no es fan realitat?
Ens hem passat mitja vida somniant. I quan el somni s’acomplia somniàvem en anar més enllà. Doncs cal continuar somniant que la meta és més a prop del que ens pensem. La perspectiva històrica ens demostra que la independència i tot allò que l’envolta s’ha accelerat en els darrers quinze anys. Ja ho tenim aquí.
Jo crec que com totes les enquestes, no ens en podem refiar. I com lleigeixo aquí en els comentaris , molts són independentistes psicològics, que no votants convençuts. I per tant, tampoc anirien a votar realment. Només perquè estan en contra de tota votació així per sistema, que volen la independència així, com caiguda del cel. Crec que hauriem de fer pedagogia i ensenyar a votar.