Acabo de llegir a E-notícies que joan Ferran, del PSC, ha escrit un llibre en què menysprea considerablement la formació Ciutadans pel Canvi. Us recomano que hi feu una ullada i, si podeu, aneu a la presentació del llibre, perquè promet. És sorprenent que Ferran s’expressi amb aquest grau de menyspreu i de prepotència en relació amb una formació que va donar suport al PSC perquè accedís a la Generalitat i perquè fos possible el canvi polític després de tants anys de pujolisme. Sorprèn que es pugui ser tan desagraït, i caldrà veure quina evolució segueix tot plegat per entendre les motivacions de Joan Ferran. Si jo fos simpatitzant del PSC, avui estaria molt trist davant aquesta actitud d’un alt dirigent socialista. Però per al PSC, a hores d’ara, ja no em queda gaire simpatia. Han tingut l’oportunitat de demostrar que la C vol dir alguna cosa, però en el procés de l’estatut ha quedat clar que massa sovint desapareixen i ho deixen tot en mans del PSOE. De fet, comença a ser hora de fer un repàs de l’actuació d’aquest partit, i personalment em vénen al cap una pila de retrets que miraré de llistar tot seguit. Animo qui llegeixi l’article a afegir-n’hi més si ho vol, però demano que es faci amb respecte, sense insultar.
1. No haver aconseguit grup parlamentari propi al Congrés.
2. No haver aconseguit del PSOE la publicació de les balances fiscals.
3. No haver defensat el dret de parlar en català al Congrés al costat d’ERC.
4. Fer-se corresponsable i còmplice del secessionisme lingüístic al País Valencià.
5. Haver pres el pèl als ciutadans en el referèndum de la Constitució Europea.
6. Haver assegurat que posarien un professional neutral al capdavant de la CCRTV i posar-hi un exministre socialista.
7. Intentar fer pagar als ciutadans un euro per consulta mèdica per no incomodar el PSOE demanant més finançament per a la sanitat catalana.
8. Tenir un president de la Generalitat que degrada aquesta institució fent acusacions de corrupció en seu parlamentària que després no pot demostrar.
9. Provincianitzar la política catalana fent aparèixer Rodríguez Zapatero al balcó de la Generalitat en signar-se el Pacte del Tinell.
10. No reclamar al PSOE l’aplicació d’un model federal en qüestions de llengua.
11. Enganyar els partidaris de les seleccions esportives catalanes fent-se la fotografia a Macau però claudicant a l’hora de reflectir aquesta aspiració a l’estatut.
12. Haver cedit a les pressions del PSOE quan Maragall havia decidit no cessar el conseller en cap Carod-Rovira.
13. Tenir un presidenciable que se’n va a Xile un 11 de setembre.
14. Mostrar-se condescendent amb al tancament de Ràdio 4.
15. Haver rebutjat un govern unitari per a la present legislatura, que hauria donat més força a l’estatut.
16. Haver estat l’avalador d’un bilingüisme oficial que ha dificultat la integració lingüística de la població immigrada.
17. Haver frustrat el canvi polític a Catalunya
Segurament em deixo moltes coses, però aquestes són algunes de les que tenen més pes.
Per cert, i abans de tancar el post, l’editorial d’E-notícies es mostra partidària de votar NO a l’estatut; i a la iniciativa No en el nostre nom només li falten tres signatures per arribar a les 4.300. Qui s’hi anima? Entre tots hem de frenar aquest pèssim estatut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho he dit, en altres bolgs i no me’n canso, el PSc és el gran càncer que Catalunya pateix des de 1978, és l’autèntic llast per a les nostres aspiracions nacionals, no existeixen, tot és el PSOE, són tant botiflers que fins i tot han malbaratat la oportunitat que han tingut de deixar CiU a la oposició per 25 anys, amb un bon estatut (cosa que no han volgut fer).
Jo conec votans seus i són gent que Catalunya els importa un rave, i el que em treu més de pollegeuera, és la seva estètica progre, la seva escusa perfecta de l’antifranquisme, quan ells no són democrates (on és el dret d’autodeterminació), i el que més em fot és que amb aquesta amabilitat molta gent se’ls creu.
Els catalans hem passat de patir els franquistes, a patir els progres.
18. Per haver posat una taxidermista camuflada a la conselleria de cultura.
Jo hi afegiria haver transformat la Diputació de Barcelona en el "Cementiri d’elefants" de tots els càrrecs municipalistes "vinguts a menys" del PSC que no tenen ni capacitat ni experiència en la empresa privada, i no sabrien continuar amb el mateix nivell de vida a la que estaven acostumats quan "manaven". El món municipalista és endogàmic i tancat, i algun dia s’haurà de parar aquesta sagnia d’impostos de la gent del carrer.