A l’
Avui es pot llegir la reacció que ha provocat a les files del PSC la proposta de desconnexió d’Espanya feta per Ridao. De la proposta en parla també
Tribuna Catalana, i evidentment Iceta no diu ben bé el mateix que aquesta publicació digital. Iceta torna a jugar a l’"equalitzador", a fer veure que el PSC és el partit seriós que intenta governar malgrat la inestabilitat a què els sotmet ERC. Tant hi fa si l’expresident de la Generalitat en persona fa unes declaracions incendiàries en què reben Zapatero, l’Estatut i el PSC, tant hi fa si Montilla té al cap, de manera preferent, el govern d’Espanya fins al punt que el subconscient el traeix davant la Terribas. La història recent del PSC és plena d’elements desestabilitzadors, però la qüestió és tenir galtes i fer veure que són els altres.
Però el que crida l’atenció de les declaracions d’Iceta és aquest interès a romandre connectats a Espanya i aquesta presa de pèl col·lectiva que consisteix a continuar pregonant la fe en el federalisme. És com si ventem una cleca a algú i tot seguit afirmem amb gran pompa i solemnitat que la violència no és una solució. Per què hem de continuar connectats amb Espanya? Quines raons objectives i convincents pot aportar Miquel Iceta? Per què no intenta vendre els eventuals avantatges que pugui tenir quan fa més d’un any que s’ha aprovat l’Estatut més migrat i encara no s’ha començat a aplicar. Quan Solbes continua donant allargues per evitar que els catalans i les catalanes arribem a saber les xifres de la nostra "solidaritat" econòmica amb l’Estat. Quan des de Renfe es convida la gent a agafar el cotxe o el que sigui abans que el tren.
Ho sento, Sr. Iceta, però si més no Ridao planteja solucions d’estratègia a llarg termini. I la resposta que dóna el PSC només obeeix a interessos de partit, no pas de país. Vostès ni fan ni deixen fer, i ho tenen tot aturat i segrestat per evitar que arribi el moment en què la gent decideixi decidir. Però no podran evitar que aquest moment arribi. Vostès posen els interessos de Zapatero per davant dels del país. I, encara pitjor, emulen el PP en la seva obcecació a negar que la gent decideixi què vol fer amb el futur d’aquest país. Tard o d’hora serem estat, i vostès hauran de decidir si continuen sent nacionalistes espanyols i abandonen definitivament la representativitat de les esquerres o si per defensar aquests interessos estan disposats a ser, simplement, demòcrates. No ens neguin el dret de desconnectar-nos d’Espanya, perquè negar drets no és precisament un tret de les esquerres.
Això ja comença a ser preocupant, lo d’aquest país ERC i CiU, s’ho haurien de fer mirar, no es pot estar amb odi permanent. Donar el govern del país a l’escòria sociata pot tenir unes conseqüències molt greus.
Són autèntica xusma llepaculs, el pitjor de tot és que estar connectat a Espanya significa més pobresa, menys coneixement i menys cultura i això és el que vol el PSOE.
Quan d’impresentable d’en Hereu va anar a Madrid a dir que per anar al món s’ha de passar per Madrid, en un país culte i democràtic hauria perdut les eleccions de forma fulminant, però aquí en el país dels claudicants, llepaculs i altres espècies li riuen les gràcies.
En resum Xavier, com més connectats al món més cultura i riquesa, com més connectats a Espanya més incultura i més pobresa, si això és el que volem endavant.
Collons, me n’aniré a viure a Noruega, no aguanto més als sociates, i això que sóc d’ERC. (ENCARA ELS HI FOTRÉ EL CARNET PEL CAP)
Xavier,
fossin una novetat: El PSC sempre ha pensat així, per ells la nació és Espanya,
no se n’amaguen pas. El que em preocupa és que ha estat el catalanisme
independentista, en el qual milito, el que ha col·locat aquesta gent en el càrrec
més important del nostre país. I crec que això és el que oblides i obvies en el
teu post.
teves anàlisis són interessantíssimes, però tens una estranya tendència a mirar
cap a una altra banda quan es tracta de visualitzar les renúncies i els errors
d’ERC al govern (i, repeteixo, t’ho diu un militant).
Això és la conya, tothom és militant dERC.Però clar tothom és d’ERC però ells van "Donar el govern del país a l’escòria sociata…" a més "Són autèntica xusma llepaculs, …" collons si que es tenen en bon concepte.
Per cert si els sociates son "escòria" que són els convergents? i quanta "escòria" que tenim al país no, la meitat de la població? els penseu "eliminar"?
Esteu com un llum!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El que noentenc és que la frustració que generen els de Ciu i el Psc acava per fastidiar a Erc. Aquest és un país de baixa alçada i per això som incapaços d’avançar més. D’això se n’aprofiten els poderosos grups que hi ha al darrera de la Catalunya dual.
No m’agradaria que es trenqués Ciu perquè si volem arribar a la sobirania ens cal una dreta catalanista i no pas que la representació de l’oligarquia econònica caigui en mans d’una dreta com el PP, nacionalista espanyola. Erc i Ciu només poden aliar-se per avançar cap a l’autodeterminació. Defensen dos models socials i econòmics molt diferents. Mentre no hi hagi una àmplia base social que vulgui anar en el sentit sobiranista … ho sento, no hi podem fer res! Erc ja hi és. Ara falta que Ciu surti de l’armari. Mentre tant és lògic que s’intenti avançar en una societat on es pugui tendir cap a la justa distribució de la riquesa. Però Erc encara no té la majoria suficient per fer-ho sola. Li cal que la dreta conservadora faci el pas endavant.
Les opinions de l’Iceta són totalment, absolutament respectables. Per ell la submissió nacional, el somni impossible d’una espanya federal i la suposada fatalitat i inevitabilitat de les ‘conquestes’ del franquisme i 300 anys d’ocupació són un eix absolut. La seva èpica es limita a alternar-se al govern espanyol amb els companys del PP.
Són opinions totalment respectables. Ni que sigui, com és el meu cas, per ignorar-les completament.