Falta poc més d’un mes pel 25 d’abril. La data és rodona. La commemoració és obligada. I la idea sorgida del bloc
Ací estem, sensacional.
La prova és que encara falta, com dic, més d’un mes i les adhesions no
paren d’arribar. El 25 d’abril farà tres-cents anys de la batalla
d’Almansa. Per allà va començar la pèrdua de sobirania als Països
Catalans. Des d’aleshores hem estat sotmesos a reis, dictadors i estats
que ens han fet la vida impossible, que ens han intentat esborrar del
mapa. Però no ho han aconseguit. La nostra cultura encara és viva, i en
alguns aspectes més viva que mai. La nostra llengua encara es parla, i
és un cas que provoca l’admiració de tota la comunitat sociolingüística
si tenim en compte les circumstàncies en què s’ha hagut de fer camí.
Malgrat l’ocupació, malgrat el genocidi, malgrat el menyspreu, encara
podem dir: Ací estem! Sí
senyor! I som tan ben parits, i ens hem de sentir tan orgullosos de
pertànyer a una cultura que hem sabut conservar durant segles, que ens
mereixem un homenatge. Volem fer una afirmació d’humanisme. La cultura
ens fa persones. La cultura catalana ens fa especials. Compartir la
cultura catalana i mostrar-la als qui no la coneixen ens fa generosos.
El proper dia 25 d’abril, al punt de la mitjanit, arreu dels Països
Catalans encendrem un llum per dir que, malgrat tot, ací estem!
arreu I no tant sols als PPCC! el 25 d’abril posaré llum i senyera a casa.
arreu I no tant sols als PPCC! el 25 d’abril posaré llum i senyera a casa.