Si fa prou estona que heu dinat, visiteu el web dels
socialistes de Catalunya. A la part superior dreta hi ha una cosa que en diuen “la imatge de la setmana”. Si hi
cliqueu, arribareu a la fotografia ampliada i amb aquest comentari: “
CDC es treu la careta de formació moderada i es mostra tal qual és: un partit radical que defensa a Brussel·les l’autodeterminació de Catalunya“. Heu sobreviscut a l’impacte demagògic? Us pensàveu que ja no podien superar-se els nivells de manipulació de campanyes anteriors? José Zaragoza s’ha tornat a superar. Aquesta vegada estaria bé que en tinguessin coneixement altres socialistes del món, a veure si els expulsen de la comunitat. Han pervertit completament el significat del terme
socialisme.
Així que la defensa dels drets humans és cosa de radicals? No serà més aviat que l’autodeterminació ocupa ja de ple la centralitat política i que aquells que es neguen a plantejar el debat són uns reaccionaris que no mereixen el nom de socialistes? Ja no recorden que el dret d’autodeterminació figurava als estatuts dels socialistes catalans?
Qui és el radical? Per mi, radical és que faci set mesos que per culpa dels socialistes espanyols no hi ha finançament per a la Generalitat, i que els socialistes catalans no sàpiguen plantar-se. Per mi, radical és no reconèixer Kosova com a estat malgrat que s’hi ha fet un procés democràtic.
Què determina que siguis un radical? Amb qui et fotografies? Aleshores, la imminent fotografia de Patxi López amb el PP per ser lehendakari el convertirà també en un radical?
Jose Zaragoza continua de victòria en victòria fins la derrota final. Les seves brillants idees (i les dels qui li donen suport) estan portant el PSOE-C a la més absoluta marginalitat i radicalitat. Té cap sentit afirmar, amb pocs dies de diferència, que CDC és un partit radical perquè defensa l’autodeterminació a Brussel·les i que alhora és un partit que espanyolitza la política catalana?
Què està fotent ERC mantenint a la presidència de la Generalitat un partit que considera radical el dret a l’autodeterminació reconegut per l’ONU?
Efectivament, CiU és catalanista radical, per aixó els penso votar.
També per aixó he deixat de votar a ERC, perqué, evidentment, si el PSOE-NE no té cap angunia de pactar-hi una coalició de govern, vol dir que ERC no és catalanista radical ni res. Que aixó de l’independentisme és pur màrketing, al igual que l’ecologisme dels d’ IC-V. Quant no es té cap més principi que viure del momio, cal embolcallar-se en alguna bandera, és clar, que haver de treballar cada dia per guanyar quatre quartos és molt dur.
Com bé saps, CiU busca sempre la centralitat social.
Potser el sobiranisme encara no ocupa l’espai central del discurs polític català, però s’hi ha acostat prou perquè, almenys des de CDC, ja no faci por reconèixer-se sobiranista.
Avancem.
Sí, usen d’una retòrica que anomeno de provocar vòmit i ofec. A banda de la pocavergonya manifesta penso que aquesta mena de declaracions polítiques necessiten com assenyales de reacció dels polítics que siguin seriosos, desqualificats com a socialistes, i com a representants d’algú, sigui qui sigui i de qualssevol color, crec que podem afegir. Encara que hi estiguem molt malament acostumats i provoqui poc escàndol, aquests nivells de superació de José Zaragoza haurien de dur a aquest seu partit a la ruïna política. Uns representants que pregonen aquest atac a un dret bàsic no tenen cap crèdit real (si no és que ens sumem a la seva bretolada), i no hauríem de permetre que el tinguin a la pràctica política. Trobo fabulós que assenyalis la responsabilitat dels socialistes en respondre a aquestes maneres de fer del PSOEc.
És molt saludable el que s’està provocant pel que fa a la claredat d’idees. Podem aprofitar per a mirar-nos atentament que aquestes bretolades i una pila d’altres bestieses les fan perquè no tenen opció raonable que els pemeti oposar-se al que reclamem. Podem aprofitar a fer unes quantes fotos que deixin clar a ells mateixos les bestieses que arriben a fer, per si no s’hi veuen, i com a eina de recordatori. I també crec que hauríem de treballar per a que no quedin impunes, ni immunes o res que s’hi assembli aquesta mena d’accions polítiques des d’un poder que diu representar algú que no sigui una colla de bèsties; de bèsties en sentit pejoratiu.
M’has fet recordar un apunt que llegia fa uns dies, que recomano, i del que anoto un fragment. Del dia 18 de febrer de 2009, on en Raül Romeva ens presenta unes idees d’Adela Cortina (Catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València)
“(…) Como
el colesterol, que puede ser malo o bueno, hay una buena retórica y una
mala. La primera trata de conocer los sentimientos de los
interlocutores para que puedan entender el mensaje que se les quiere
transmitir y por qué les beneficia. El mensaje, claro está, ha de ser
bueno para ellos. Si no se logra la sintonía, si no se alcanza la
comunicación, entonces el buen mensaje no llega. La mala retórica, por
su parte, trata también de conocer los sentimientos de los
interlocutores, pero para intentar colocarles el producto que interesa
al retórico sin que se den ni cuenta, aunque se produzca con ello un
daño irreparable. Es todo un arte el de la mala retórica, que en román
paladino puede y debe llamarse manipulación. (…)”