Tenim un problema i aquest problema es
diu PSC. El problema el tenim tots nosaltres en la mesura que un 0,6%
més de persones que al juliol manifesten la seva intenció
de votar PSC segons del Baròmetre d’opinió política
d’octubre. Alguns catalans continuen votant PSC malgrat el caos de
Renfe i el paper de Montilla entre altres coses. Amb tot, el
percentatge de vot del PSC en les eleccions d’ara farà un any
va ser del 26,81% i ara ronda el 20%. En canvi, el suport a la
independència, tal com avui informa El
Punt, ha pujat des del 12,9% al novembre de 2005 fins al
18,5% d’octubre de 2007. El socialisme català es troba en un
cul-de-sac. No està rendibilitzant electoralment el fet de
governar a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i
a l’Estat espanyol, sinó ben al contrari. Si en un any no ho
han rendibilitzat, ara som a les portes d’un via crucis irreversible.
El desastre de les infraestructures els ha situat a l’ull de
l’huracà. I la blogosfera, naturalment, cada cop en va més
plena:
Des del Bloc catalanista i
liberal arriba l’apunt ?El
desert català o com dinamitar un país?, on es
pregunten: ?Però Sr. Montilla, vostè té
seny? Està vostè capacitat per governar el nostre
país?? Al bloc Des de Sants trobem ?Olé
la gestió socialista!?, amb fragments com aquest: ?On
són els socialistes? Alguna responsabilitat tindran els
irresponsables gestors d’aquesta vergonya, urgència,
emergència, catàstrofe que es diu infraestructures
viàries a Catalunya, no? On és Zapatero? Si Bush va a
visitar la Califòrnia cremada, on és el nostre
President Montilla? Què fa al voltant de tot plegat, s’enfada
per telèfon?? (…) ?Sisplau, que algú
comenci a llogar reverends evangelistes i, en castellà si cal,
que els faci passejar pels carrers del Baix Llobregat amb rètols
i altaveus anunciant que això ens passa per tenir passaport
espanyol.? Josep Maria Cervelló es demana ?Què
més ha de passar?? i dins de l’apunt planteja: ?Ningú
té la mala idea de dir: fins aquí
hem arribat, ja n’estem farts que ens moguin d’un lloc a l’altre com
a xais i ara ens moure’m tots plegats i farem sentir la nostra veu?
De debò que ningú pensa en la mobilització
democràtica?. Passa-ho!? Però potser el més
sublim és Pere Aragonès, que ha penjat l’apunt
?Renfe: si
guanya Zapatero guanya Catalunya??, on diu: ?Les obres del
TAV són d’una complexitat tècnica important, i per
tant, és normal que hi hagi alguns desajustos que s’hagin de
corregir. Però dels desajustos al desastre, hi
ha un tros. I aquesta distància ha
estat omplerta per l’electoralisme del PSOE, que va
fixar la data del 21 de desembre com arribada del TAV a la capital
catalana. Curiosament, el mateix dia que el PSC tenia previst fer un
míting al Palau Sant Jordi amb Zapatero, que vindria amb
l’alta velocitat.?
I no són només els blocs,
com és natural. Avui, curiosament, Manuel
Cuyàs i Jordi
Cabré coincideixen a El Punt
a l’hora de donar un mateix missatge al president de la Generalitat:
li diuen que té raó, que com a president de la
Generalitat ell no ha de demanar la dimissió de cap ministre
sinó que per rang institucional li pertoca demanar la del
president del govern espanyol. Però és clar, com diu en
Quim Nadal, les dimissions no solucionen res. Potser només
ajuden a dignificar la política, però això no
deu tenir gaire importància per a ell. A veure si,
amb una mica de sort, des de les bases es pot reconduir la cosa amb
sessions
com la que s’ha programat avui a Sant Iscle de Vallalta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però bé i què?. Aquest home ho va passar malament amb el Carmel. Almenys ell ho expresava així. Sembla que no n’après. Em sembla que vol apretar el govern central, sense preveure que una desgràcia en aquestes obres esquitxaria a tothom. En aquest post hi ha coincidències amb el que comentes i el conseller esmentat també hi és protagonista: http://jordiverdura.wordpress.com/2007/10/26/zapatero-pot-perdre-les-eleccions-a-catalunya/
per cert, t’afegeixo al blogroll. Dins de l’espai "pebrots catalans".