Blog d'en Xavier Mir

La manifestació ja està feta. Ara, com és lògic, correspon als qui haurien preferit que no s’hagués fet intentar menystenir-la, ridiculitzar-la, etc. És en aquest sentit que Guardans fa les declaracions on diu que caldria anar a Madrid. És per això que Joan Ferran de la Crosta, al seu estil 1-D, afirma que “Ningú no recordarà la marxa de Brussel·les“, etc., etc. Això els correspon a ells i ja sabíem que ho farien. A nosaltres ens correspon el contrari. Ahir m’ho comentava un conegut escriptor: hem de trobar una bona estratègia comunicativa per rendibilitzar la manifestació de Brussel·les.

Certament, després de Brussel·les, com deia diumenge mateix, la vida continua. Però continua amb la mateixa anormalitat dels darrers 300 anys o, si voleu, més especialment, dels darrers tres, des que l’Estatut acabat de batejar va ser sentenciat a mort i, per tant, vam albirar la darrera etapa del recorregut.

Ara toca explicar-nos. Tenim premsa internacional que s’ha fet ressò de la manifestació. Tan Clinton com Putin han parlat del nostre conflicte amb l’Estat. Hi ha hagut referèndums com el que volem fer en altres indrets de la Unió Europea que ara són estat. Tenim un argumentari més sòlid i més documentat a cada dia que passa. Fem servir les noves tecnologies i l’enginy per fer-lo arribar.

Fem presentacions d’aquelles que després enviem per correu electrònic i fem circular per la xarxa. Pensem bé el públic objectiu. Pensem bé els arguments d’impacte. Demanem ajuda, si cal, als professionals del màrqueting. Treballem sols o formem equips si en tenim ocasió.

Fem que la cua de la manifestació s’allargui i s’allargui. Els companys del Consell han estat mesos preparant-la. Ara toca treure’n el màxim profit.

En un comentari al darrer apunt, un lector em cridava l’atenció sobre la tertúlia d’ahir a Rac1. Dels quatre tertulians, del conductor i de l’al·ludit en podem treure moltes coses. D’això que El Singular Digital denuncia, també. I potser fins i tot d’aquest concurs de què parla l’Avui.