La jornada d’ahir la va marcar el banderam de Governació. Avui Saül Gordillo apunta cap a una filtració interessada del PSC. No seria estrany. El pols entre ERC i PSC serà dur. L’incident recorda algun altre cas de la legislatura passada i obliga a tenir molt present el paper dels mitjans i de la guerra bruta de les filtracions com a estratègia per marcar l’agenda. En l’entrevista a Ernest Maragall que dimarts passat publicava El Periódico ja s’hi podia percebre una gran bel·ligerància a l’hora d’esgarrapar tot el que es pugui del departament d’Universitats, competència dels republicans: "Aquí em penso ficar fins on em deixin, i si no em deixen, també". Sembla, doncs, que no es pot aparcar en absolut la hipòtesi del socialisme pseudokamikaze, aquell capaç d’anar provocant ERC, capaç de tornar a arribar a la destitució de consellers, únicament amb la intenció de desgastar els republicans. I si els arrosseguen tant hi fa. Ja els va bé perdre deu escons si aconsegueixen que ERC en perdi cinc, perquè en realitat l’única cosa que els importa és que Zapatero mani a Espanya. Així cal entendre que el PSC s’estigui convertint en la principal font d’inestabilitat interna del nou Govern, si tenim en compte les declaracions de Tura, les de Maragall, la voluntat d’imposar el Quart Cinturó als socis de govern, etc. Però l’incident de les banderes deixa més d’un element per a la reflexió.
I el primer és la resposta que ha tingut la crítica política. En el comentari que un anònim valent va deixar al meu article d’ahir ja n’hi ha un indici, però la resposta es pot seguir en nombrosos blocs. Feu una ullada, per exemple, a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Que Puigcercós retiri la bandera espanyola de la seu de la Conselleria a mi em sembla perfecte, i no crec que sigui per fer una criaturada, sinó per conviccions, però com que és una cosa simbòlica, hauria passat perfectament desapercebut si no fos perquè algú n’estava pendent i li interessava cridar l’atenció sobre això i crear una notícia. Ara bé, quan les crítiques provenen de CiU i el seu entorn, em pregunto si amb un govern ERC-CiU hauríem pogut tenir únicament la bandera catalana arreu, si CiU hauria volgut fer front comú amb ERC en aquesta aposta de normalitat i de desobediència a les lleis espanyoles. Convido la blogosfera filoconvergent a respondre. Perquè si CiU ha canviat i està disposada a canviar les lleis que impedeixen que a les dependències de la Generalitat hi onegin només la bandera catalana i l’europea, potser que en parlem, però si defensen la mateixa legalitat que Montilla, no entenc quina gràcia els fa tot plegat.
L’altra reacció és la del president de la Generalitat. Ras i curt, va dir que les lleis hi són perquè es compleixin. I si la llei diu que hi ha d’haver totes les banderes, s’hi han de posar totes. Molt bé, president. Però ara, vostè que va citar Espriu i que als embats de Piqué va esgrimir la defensa de la llengua, ja sap que hi ha nombrosos establiments comercials i grans empreses que incompleixen una altra llei, la de Política Lingüística. M’imagino (i atenció anònim d’ahir, que això també és irònic) que a partir d’avui mateix també els farà complir la llei i que imposarà les sancions contra les quals clamava Piqué. Pensi que són ingressos potencials per a les arques públiques a costa dels qui no han demostrat cap mena de sensibilitat per la problemàtica del català que vostè va entendre tan bé, i que amb aquests diners es podrà desenvolupar el benestar de les persones. Estic a l’espera, doncs.
No voldria acabar l’article d’avui, però, sense fer referència a la Constitució de l’estat, una constitució que continua presentant-se en clau de passat, com l’eina que va permetre el consens a la sortida del franquisme. Però cal posar els peus en el present i mirar al futur, i el text s’ha de posar al dia. S’hi ha d’incloure el dret d’autodeterminació i la possibilitat de passar de monarquia parlamentària a repúlica entre moltes altres coses. Per això hi ha una concentració avui a Barcelona a dos quarts de set a l’Arc de Triomf. Les JERC, que en són els convocants, volen construir la majoria social; les JNC, en canvi, volen construir la nació. Que cadascú en faci la valoració que cregui oportuna.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’enfrontament CiU – ERC és, de fet, un desgast del nacionalisme i del sobiranisme. L’enfrontament PSC – ERC representa un desgast d’ERC i una imposició de l’espanyolisme. Hi ha alguna cosa que falla en els nostres càlculs. Abans de les eleccions, hi havia gent que defensaven el tripartit en nom d’un govern d’un Montilla dèbil, titella d’ERC…. No sembla ser precisament aquesta la realitat.
Guillem M.
No n’estic del tot segur però crec que els de CiU no haurien obligat ERC a posar la bandera espanyola. Precedents no comparables al 100% (en l’àmbit local) com l’alcalde de Solsona fan pensar que CiU no hauria estat bel.ligerant en aquest tema.
La legislatura passada Carretero tampoc tenia la rojigualda i a ningú li va preocupar el més mínim fer complir la llei.
Les declaracions de M. Tura em varen acabar de convèncer que el seu partit deu tenir: o una estructura militar; o idees de jerarquia, ordre, realitat i "dret" model militar. (és una bestiesa que Tura -o qualsevol altre polític- faci el joc de "nosaltres els superiors". Lamentablement és una pràctica estesa, parella del seguidisme a la constitució post-feixista a que obeeixen. Pràctica que té un tret bo: a banda de veure’s, sembla que ara els fa falta també explicitar-la com a argument. No els hi acceptem!)
Ben al costat tenim el que ens expliques sobre ensenyament i universitats, i alguna altra de les afirmacions d’aquesta setmana. O la frase "les lleis hi són perquè es compleixin". (Una simplificació que com a ciutadana considero insultant, per començar. I després, a banda de la hipocresia, prou qüestionable.)
He fet una ullada a la llei que regula l’ús de "la bandera de España y otras banderas y enseñas"(lei 39/1981). Sobre la que penso que ja és greu com a plantejament. Però que ens dóna bones raons per a desobeir-la, qüestionar-la. És greu que diguin que per llei una cosa és preeminent; alhora que aquesta cosa és preeminent abans de la llei; i que la llei recull els valors superiors; defensats per l’exèrcit.
També és greu que d’aquella constitució tramposa del 78 s’enrecordin només del què volen. Perquè tinc entès que si despleguen algun dels compromisos democràtics que no varen poder saltar-se, Espanya està formada segons el seu text per quatre nacions al mateix nivell.
No sé; jo començaria per contestar que si es tracta de simplificar per a entendren’s en un moment donat, les lleis hi són per garantir una convivència pacífica, tranquil·la, que permet moviment, i participació social. Que les lleis no són de naturalesa ni repressives, ni impositores, ni definitòries de la realitat; per exemple.
O, ja que el tema de la bandera i la senyera ha estat significatiu, pot ser estaria bé començant per dir que cal canviar una llei estatal que obliga a abaixar el cap a una persona (amb una hi ha prou); que cal acabar amb lleis de tall totalitari que parteixen del supòsit que la societat està per ornament d’alguna entitat o classe superior.
Penso que el primer problema és que aquesta idea -absurda idea segons veig- que l’ordre militar és l’únic ordre; que una jerarquia legalitzada justificada en lleis és suficient; està molt generalitzada, assumida; i ho està en diferents àmbits (es tracta de trencar amb tot un tradicionalisme ben alimentat i finançat).
Pel que fa als mitjans el que em sembla interessant és vigilar una cosa: que no passin ara de la constatació que la puresa neutral que intentaven vendre és impossible, a dir-nos que és qüestió d’opinió les diferències que hi ha entre treballar, pensar, escriure, provocar, etc., per una societat democràtica, i servir a una democràcia de plàstic que vol disfressar un estat militar.
Després de haver empassar-se no poder col·locar el seu candidat a president de la Generalitat -tot i fer-l’hi campanya sense manies durant 3 anys-, Per fi, s’ha tornat.
A descobert que Esquerra es independentista i que discreta, però efectivament exercia com a tal. Ens ha enxampat i ho ha posat a la portada del seu diari, deixant ben clar que treure la bandera espanyola del terrat del edifici era il·legal.
Els mitjans espanyols, fidelment auxiliats per la Vanguardia, han posat el crit al cel.
Només voldria fer dos comentaris:
1r. La Vanguardia dona suport a CiU i a Mas. Queda clar que com sempre posen per endavant els interessos de partit als de País. Si per fer mal al tripartit hem de acabar amb la bandera espanyola al terrat, Mas i la Vanguardia tant contents. No ha estat El Periodico espanyolista, si no La Vanguardia pro Convergent qui ha fet un pobre servei al País.
2n. He vist a diversos fòrums i forumets, suposats indepes que a primera hora criticaven a Esquerra per treure la bandera i fer política d’aparador. Els mateixos a última hora criticaven a Esquerra per deixar de fer política d’aparador … al matí era un avenç miserable, al vespre hem de trencar el govern per això. Visca la coherència.
Evidentment, si encara som un País ocupat es per alguna cosa. Encara hi ha molt suposat independentista al que sempre l’hi semblarà malament el que facin els partits independentistes i justificaran el que facin els partits no independentistes.
Que atrevida que és l’ignorància …
Xavier, avui que és mig festa em permetràs que no faci el comentari massa seriós.
Ostres tu! Com sou els d’ERC i propers! En Montilla us fot un cop al morro i la culpa la té Convergència. I ara no parlo tant per tu, Xavier, -encara que no et pots deixar de preguntar com hagués estat si el pacte hagués estat amb CiU- com pels teus comentaristes, sobretot en Marp, que corre a dir que la Vanguardia és el diari convergent, i que en Mas està darrera de tot l’assumpte. Que no, home, que no! Que no saps encara a aquestes alçades que la Vanguardia sempre està a favor d’on bufa el vent? La Vanguardia sempre està a favor del Rei, del govern de Madrid i del govern de la Generalitat, per aquest ordre. Per cert, adoneu-vos-en que quan la Vanguardia pensa en el govern de la Generalitat, pensa en els socialistes, no en vosaltres. És més, tracta millor als d’ICV que no pas a vosaltres, i això que els vostres líders (ui! Perdoneu! Ja no recordava que en Carod i en Puigcercós ja no són líders de cap partit fins que surtin del govern! O era que no podien parlar en nom del partit? Bé, a efectes pràctics és el mateix…). El que deia, i això que els vostres líders ara s’estan portant bé. No van a manifestacions ni deixen que ningú important hi vagi, callen la boca quan els hi manen, aproven lleis a Madrid que envaeixen competències de la Generalitat, i ara s’ha demostrat que són molt obedients posant banderes. I malgrat tot no us estimen. Teniu un problema amb la Vanguardia (i amb la majoria dels altres diaris) i és diu tres per ce…, eeee, i no sé com es diu, però ho teniu pelut. No us veuen com un partit amb poder, i tothom s’atreveix amb vosaltres. Per que serà?
I és que és lleig, però quan el sr. Bolaño, el secretari personal d’en Montilla, truca a Catalunya Ràdio per dir que l’anul·lació de l’ordre de trasllat de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions no és notícia, tot Déu és posa ferms, i deixa de ser notícia. En canvi, si mai el secretari personal del Carod truca a Catalunya Ràdio (o a TV3, o a la Vanguardia, o on sigui), em sembla que ja farà prou si aconsegueix que l’atengui algú més que no sigui el becari.
Més seriosament. Xavier, no és una llei catalana la que regula el tema de les banderes. CiU i ERC juntes no poden canviar res. Si mai s’obre el meló passaria com amb les matrícules, PSOE+PP junts i ens trobariem l’estanquera fins a la sopa. Que hauria passat amb CiU? Suposo que res. Em sembla recordar que va ser algun alcalde de CiU el que és va inventar allò d’enviar la bandera espanyola permanentment a la bugaderia.
Malgrat tot, penseu en tot plegat. En Montilla li ha clavat una nata al morro al Puigcercós, que se l’ha hagut d’empassar amb patates, i això mina l’autoritat d’en Puigcercós. Adoneu-vos-en que qui va avisar a la Vanguardia no va dir res quan va ser la de Benestar i Família -o com es digui ara- la que va retirar la bandera. Van esperar a que fos en Puigcercós. Perquè? Per tenir una excusa per humiliar-lo en públic i posar-lo al seu lloc.
Està molt ben vist, Xavier, com de sortits van els consellers socialistes. Estan marcant el territori de cara a la resta de la legislatura. Estan fent-se amb àmbits concrets de poder, i si se’ls queden ells no us els quedeu vosaltres, no sé si m’entens. L’estratègia és burda, però efectiva. Estan fent de pinxos de barri. Saben que no teniu alternativa (i això no és culpa de CiU, sinó una opció estratègica vostra, que consti) i ara us fan servir de cap d’esquila. També està molt ben vist el que en realitat el que els importa és la Moncloa, i que tant els hi fot perdre’n deu si vosaltres en perdeu cinc. Ara bé, si veieu tot això, no puc deixar de preguntar-me perquè coi hi vau pactar. I no cal que em contesteu aquesta pregunta, que ja n’estic tip. Ho vau fer i fet està.
A mí em sap greu, no per en Carod i en Puigcercós, òbviament, sinó per la degradació que suposa de les nostres institucions. Un dia que estigui inspirat et diré el que em sembla això de que en Carod sigui Conseller de la Vicepresidència, i en la manca de rigor en general que es respira, com a mínim en les formes. Si en estats consolidadíssims com el Regne Unit o Estats Units les formes són tan importants, imaginat si ho són en el nostre cas, que encara no tenim estat! Si ni nosaltres mateixos no ens prenem seriosament les nostres institucions, com redimonis volem pretrendre que se les prenguin seriosament la resta de la humanitat?
Bé, gràcies per llegir-me si heu arribat fins aquí, i no us feu massa mala sang, que tal dia farà un any. Penso que us en n’haureu d’empassar unes quantes de més grosses d’aquí que s’acabi la legislatura.
En Madi ha coincidit en un dels cursets que fa als USA amb aquell director de la CIA que va decidir finançar el Bin Laden perquè tocava la pera a la URSS… amb els resultats que tot coneixem.
Els Mas boys són la polla, amb perdó. Primer, per preocupar-se de collonades tan refotudament patètiques (sense esmentar que a ells mai se’ls hi acudiria fer una cosa semblant i que als alcaldes valents de Ciu de comarques que han retirat l’estanquera, ja els han retirat a ells de la circulació per desafectes al sobiranisme-que-pacta-amb-el-PP).
Segon, per aliniar-se amb els Ciudadanos i co., els únics que tenen interès en importar a Catalunya històries bizarras com aquesta de la guerra de banderes (potser volen muntar una plataforma Basta ya amb el Rivera). Estan tan encegats amb el Puigcercós i en Carod que es farien socis de Blas Piñar si creguessin que així els hi poden fer pupa. Molt patètic, molt curtplacista (el mateix que li queda al Madi en política) i molt poc edificant.
Llegint el diari republica (que normalment és bastant esbiaixat pro Erc), hi havia però una pregunta interessant: què coi sap el Conde de nuevo cuño com per posar-se a fer de Pedro J amb portades dignes del 20 minutos?
Si jo fos Conseller, i el President del meu país (qui m’hauria d’estar eternament agraït per haver-lo fet -el meu partit i jo- President) m’ho retornés amb la imposició de la col·locació de la bandera d’un país estranger a la façana de la conselleria, jo ja hauria dimitit ipso facto.
Si l’onejament perenne de la bandera d’un país estranger (Estats Units, França, País Basc, Marroc…) hagués sigut imposat a l’edifici d’un ministeri madrileny a un ministre espanyol -per exemple Montilla-, aquest ministre ja faria hores que hauria dimitit i, pel cap baix, s’hauria organitzat un "2 de Mayo" i una revolta anti-napoleònica "de les que fan època".
La diferència entre els polítics catalans i els espanyols, és que els hispànics saben quina és la seva nacionalitat, què caram són i a qui representen…….., mentre que els catalans (de qualsevol partit) no saben ni què són, ni a qui representen, ni tenen dignitat.
Més llenties, no hi caben.
Per les venes dels polítics catalans "independentistes" (i "nacionalistes") hi corre orxata.