Benvolguda Carme,
dimarts et vaig veure a l’entrevista
amb la Mònica Terribas, vaig veure com ella et demanava deixar
de banda el recurs de carregar-ho tot a PP i CiU i tu hi tornaves una
vegada i una altra i una altra i una altra… Vaig veure com
intentaves imposar-te a la Mònica a base únicament de
no callar i d’apujar el to de veu, i de repetir com un lloro les
consignes més gastades del partit. Em va agradar que la Mònica
et preguntés per la recollida de signatures que Decideixo
decidir farà el 9 de març i per un eventual suport del PSC a aquesta iniciativa, i no
em va agradar que traguessis la Constitució com qui treu el
Sant Cristo gros i el vade retro
il·legalitats. Hi ha res més democràtic que
aplegar signatures per demanar que la legislació s’ajusti a la
voluntat de la ciutadania? Es pot estar en contra d’això?
Mira,
Carme, d’aquí a unes setmanes començaràs a
trepitjar el país per demanar-nos el vot, que et votem a tu
perquè Zapatero sigui president a Espanya. No pateixis, que
Zapatero serà president per allò del mal menor, perquè
ens convé que Rajoy es quedi quatre anys més a
l’oposició. Però resulta que tu no ets l’única
opció per obtenir aquest resultat. No podrem pas evitar tenir
un govern nacionalista espanyol que perpetuï l’Espanya
hegemònica i excloent que tots coneixem, però això
no vol dir que no tinguem dignitat ni memòria. M’explicaré:
Després d’una legislatura com
aquesta en què si alguna cosa ha quedat clara és que
Zapatero no compleix la seva paraula, ara vols que et votem? Et
penses que ja no recordem allò d’ “apoyaré el
estatuto que salga del Parlament”?
Després de veure com Alfonso
Guerra deia que “nos hemos cepillado el Estatut”, ara vols que et
votem?
Després de veure com Solbes es
passa la legislatura dissimulant i marejant la perdiu per tal de
continuar amagant els comptes de les balances fiscals, no fos cas que
es conegués la veritat de la gestió dels nostres
recursos i que el centralisme del nacionalisme espanyol fos massa
evident, ara vols que et votem?
Després de tot el que hem passat
a Rodalia de Renfe, esvorancs, retards, aglomeracions i interrupcions
i altres maldecaps, perquè ara surti en Zapatero i prometi una
nova línia de Rodalia… a Madrid!, ara vols que et votem?
Després de veure com Bono surt a
tranquil·litzar Espanya dient que si presideix el Congrés
no permetrà que s’hi faci servir el català, ara vols
que et votem?
Després de veure com el PSC-PSOE
incompleix la promesa del trasllat dels documents que encara hi ha a
Salamanca, ara vols que et votem?
Després de veure com Joan Clos
mira a una altra banda quan la Generalitat Valenciana tanca els
repetidors de TV3 i de comprovar que no ha entès res del .cat,
ara vols que et votem?
Després de veure com tothom
demana la dimissió de la sinistra ministra Álvarez i el
PSC surt per peteneres, ara vols que et votem?
Després de sentir com Iceta diu
que això del dret d’autodeterminació (cosa que vol
exercir més de la meitat de la ciutadania) és una
collonada, ara vols que et votem?
Després de sentir-te dir a tu
que la independència és una deriva absurda i en canvi
apostar per la perpetuació de l’intent de la reforma
constitucional per fer d’Espanya un estat federal (cosa que ens deixa
sense iniciativa política i a la via morta, a l’espera de la
bona voluntat dels altres), ara vols que et votem?
Després de sentir Joan Ferran
queixar-se amb falsedat d’una crosta nacionalista catalana a TV3
mentre callava per la resta de crostes nacionalistes reals que ens
atenallen, ara vols que et votem?
Després de veure com 700.000
persones sortien al carrer a Barcelona per reclamar el dret de
decidir en les infraestructures que els afecten i que el PSC no hi
era per no incomodar el PSOE (el partit per damunt del país!),
ara vols que et votem?
Després de sentir tothom del PSC
defensant la Sagrada Constitución Española per damunt
de les persones a qui se suposa que aquest text ha de servir, a
l’estil de la dreta més rància, ara vols que et votem?
Després de les apagades de
l’estiu passat a Barcelona i de l’evident manca d’inversió en
infraestructures elèctriques, i dels efectes que això
té per al turisme i per al teixit comercial i empresarial de
Barcelona, ara vols que et votem?
Després de veure com el PSC-PSOE
ha tractat Pasqual Maragall, ara vols que et votem?
Després de veure que el PSOE
prefereix que a Navarra hi governi el PP abans que el nacionalisme,
fins i tot contra la voluntat dels socialistes navarresos, ara vols
que et votem?
Són tantes coses, benvolguda
Carme, tantes (i els lectors i lectores d’aquest apunt segurament
podrien fer la llista molt més llarga), que no tinc la més
remota intenció de votar PSC. Ja sé que trauràs
uns bons resultats, que venceràs, però a mi no em
convenceràs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tinc paraules millors per descriure uns pitjors fets.
Estic totalment d’acord amb l’article, i crec que es podrien afegir uns quants greuges mes. Una cosa però no hi coincideixo, això del mal menor com excusa del PSOE, crec que aquesta llista es dificil de superar, fins hi tot pel PP.
No presuposem que amb Rajoy serà pitjor, simplement unes altres formes, iguals resultats.
Hola Xavier
La carta que li dediques a la Chacón està molt ben feta, però parteix d’una premisa falsa, o més d’una, perdó més que falsa esbiaxada:
Quanta gent que vota PSC veu la nit al dia? O TV3?
Tots els arguments que utilitzes en forma de pregunta són molt bons, però la gent que li preocupa tot això són els que votem CiU i ERC.
A quanta gent què vota PSC creus que li importa aquesta frase “apoyaré el estatuto que salga del Parlament” ?
Quanta gent que vota PSC, creus que enra se n’alegra d’aquesta frase “nos hemos cepillado el Estatut”?
Coneixes algun sociata que li importi on es veu, o es deixa de veure TV3?
Ho sento Xavier, hem de començar a admetre que al nostre país hi ha un altre PP, i que volen assolar el país i aniquilar la nostra cultura, i que els teus arguments els importen un rave precissament, perquè ells en són contraris, i va amb el seu sou.
A totes les preguntes que fas el votant socialista hi està d’acord, sinó perdrien vots i no en perdran, precisament perquè el su electorat recolza aquesta estratègia.
Xavier, a veure si aquest escrit el podem veure també en format de paper en un nou llibre.
Em sembla molt interessant que des de l’independentisme s’apreti el PSC-PSOE, ja que d’entre els partits catalans amb representació parlamentària és el que sempre ha tingut més por a l’hora posicionar-se davant la qüestió nacional i el dret a l’autodeterminació perquè això significaria dividir el seu electorat entre unionistes i sobiranistes.
El PSC-PSOE és un partit espanyolista si ens atenem als fets (defensa aferrissada de la Constitució espanyola, vot favorable a l’Estatut valencià que no reconeix la unitat de la llengua, suport al Congrés a les seleccions espanyoles com a úniques oficials, etc). Molt hàbilment es venen com a partit d’esquerres (prioritzen l’eix esquerra-dreta per sobre del nacional) i a més també fan ús de certa retòrica catalanista per satisfer el seu electorat no espanyolista.
Aquesta tàctica sembla que els ha resultat prou útil, però tot i que el dia 9 de març probablement escombraran a Catalunya, sembla que aquesta ambigüitat calculada entre catalanisme i espanyolisme acabarà fent aigües arran del creixement del sobiranisme a Catalunya.
Quan aquest debat prengui força i el PSC s’hagi de posicionar, haurem fet un gran pas. Encara que sigui pagant el preu de que el PSC es passi descaradament a l’espanyolisme i el catalanisme perdi -aparentment- transversalitat canvi d’una major ambició. Almenys haurem esclarit el panorama i podrà començar una confrontació política pacífica però amb dos blocs diferenciats: el dels sobiranistes i el dels unionistes. Com al País Basc, on el PSE-PSOE no amaga el seu espanyolisme i on la independència és més factible que aquí perquè les cartes estan ben marcades i no hi ha tercera via que valgui: o dependència o independència. I tant de bo ho poguem decidir lliurement en un referèndum popular.
Perquè autodeterminació és democràcia i, com ja has dit algun cop des del bloc, no es pot atacar i escapçar la democràcia amb el pretext de respectar les lleis que ens regeixen i que sovint no només no impulsen la democràcia sinó que l’impossibiliten.
Bon article! A reveure.
Quanta raó tens! Però els socialistes tornaran a guanyar a Catalunya, sense baixar de l’autobús i sense tenir cap interès en resoldre els temes que a nosaltres ens preocupen.
De fet penso que si algun socialista despistat llegeix el teu post es farà un tip de riure. Fa força temps que no fan més que riure a costelles nostres.
De traca i mocador, la carta, malparit (perdó)! Cada dia files més prim.
La Carmencita és l’emblema vivent de l’actual PSC (Partit Sense Crosta): un lloro repetidor de les consignes de partit, sense capacitat d’improvisació, sense discurs polític ("la dreta, és culpa de la dreta!"), sense un bri d’intel·ligència… a banda d’aquella intel·ligència pràctica per grimpar dins la més gran oficina de col·locació d’aquesta part d’Europa: Lo PSC (Paràsits Sense Consciència).
La situació del país és lamentable, però bo i així, quin gran favor que ens ha fet ERC encimbellant aquests xucladors professionals a dalt de la piràmide jeràrquica del país, perquè quedin ben retratats!
Ho torno a dir: la fotografia t’ha sortit de collons. Aquest post me’l guardo.
Endavant les atxes!
L’article és molt bo i has reflectit uns dels molts aspectes, els quals fan que no haguem de votar PSOE, pero ja se sap, tenim andalusos, gent que perque no surti el PP a Espanya vota el PSOE perque saben que votar CIU no servirà.
Coses aixi–
saluts
L’article és molt bo i has reflectit uns dels molts aspectes, els quals fan que no haguem de votar PSOE, pero ja se sap, tenim andalusos, gent que perque no surti el PP a Espanya vota el PSOE perque saben que votar CIU no servirà.
Coses aixi–
saluts