Ja es veia a venir que els qui volen aprovar l’estatut que ens ha deixat tenir el PSOE farien el possible per plantejar-lo en termes comparatius. En el seu parlament de Sant Jordi, el president de la Generalitat ha dit que el que cal fer és comparar l’estatut que podem tenir amb el que tenim ara. Si aquest fos el plantejament de veritat, l’estatut s’aprovaria amb un 100% de vots afirmatius, perquè segur que es millora alguna cosa després de tant de temps de treballar-hi. Però aquest és un plantejament interessat i esbiaixat. El referèndum de l’estatut ha de respondre moltes preguntes més. Per exemple, per què l’estat busca subterfugis per no haver de reconèixer que som una nació? Existeix el risc que l’estatut quedi desfasat en quatre dies perquè el procés de pau al País Basc obligui a reformar la constitució espanyola? Existeix el risc que el govern del PSOE s’escudi en l’estatut aprovat per rebutjar futures reivindicacions nacionalistes? (Això ho han de tenir molt present els nacionalistes de CiU que tenen pensat votar SÍ) No caldria rebutjar un estatut rebaixat per la sobirania espanyola que fa evident que el Parlament de Catalunya no ha estat respectat en la seva decisió del 30 de setembre de 2005? No caldria mostrar la nostra indiganció pel fet que Zapatero hagi incomplert la seva paraula de respectar el text que sortís del Parlament? No s’ha de posar en dubte la conveniència i utilitat d’un estatut que no té el suport de la força política que el va impulsar? No es pot convertir en una hipoteca de futur com ho ha estat el vigent?
El gran repte no és que s’aconsegueixi frenar l’estatut, sinó que encara és més difícil aconseguir que el debat no es plantegi esbiaixat d’entrada. Reclamem que tots els grups polítics siguin honestos i que no simplifiquin la qüestió. La lluita contra els mitjans és desigual, però afortunadament hi ha Vilaweb, al cor de la revolució tranquil·la, apostant per nous models de periodisme, per noves modalitats de participació ciutadana. És aquí on la realitat no sols es llegeix sinó que es construeix. Gràcies, Vilaweb.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt senzill si queda desfasat per el procés de pau al País Basc, es reforma i ja està. El PSOE i amb ells el PSC no necessita cap estatut per rebutjar reivindicacions nacionalistes, sempre ho han fet, qualsevol excusa és bona. Els primers a assumir que el PSOE no acceptaria el text aprovat al Parlament son els republicans, si ara expliquen sopars de duro, és per haver quedat en fora de joc i aquest provocat per el mateix Zapatero i el PSC que governen gràcies al seu suport. Si reclamem honestedat demanem-la primer als que governen que son realment els que tenen la confiança dels catalans i han de fer-lo
L’Estatut del 30 S és l’estatut de l’autocensura provocada per la terquetat democràtica amb "su constitución" de ultratjes nacionals i el seu punt de vista dictatorial i poc democratic.
L’Estatut aprovat al congrés és l’Estatut de la vergonya.