Evitar errors de l’anterior legislatura serà clau per a aquesta nova entesa. El govern encara no s’ha format, però ja tenim un parell d’informacions útils. La primera, m’hi referia l’altre dia, el president del Parlament vol que Catalunya sigui lliure. No sé com ho troben els espanyolistes, però és el que hi ha. Oi que quan els diputats independentistes catalans van a Madrid no poden parlar en català al Congrés perquè Marín no els deixa? Doncs el Parlament de Catalunya el presideix un senyor que crida "Visca Catalunya Lliure". L’altra és que aquest cop el president del govern espanyol no sortirà al balcó de la Generalitat. Tampoc hi hauria d’haver sortit fa tres anys. Segurament va ser idea de Maragall, eixelebrat com és. A poc a poc s’aniran veient les diferències entre ell i Montilla. Suposo que Montilla no prendrà decisions de l’estil que ha pres Maragall, com ara continuar sent president de la Generalitat després de trencar l’acord que li ha permès d’arribar-hi. Realment el PSC té problemes per oferir bons candidats.
Mentrestant, esperem saber com encara CiU aquests quatre anys d’oposició, que m’agradaria que fossin d’oposició responsable i constructiva, i no de cançoneta de l’enfadós. Aquests dos darrers dies, l’apunt del bloc d’Anasagasti ha tingut ressò entre els blocaires de l’òrbita convergent. Ahir ja vaig dir què en penso, de les opinions d’aquest senyor, a petició de l’Oriol de Mollerussa. Cal abandonar el discurs de la legitimitat o no del nou govern i assumir que les diferències que hi pugui haver entre ERC i CiU són diferències d’igual a igual. CiU ha de decidir si reforça l’aposta del centredreta amb el PP i espera el desgast del nou govern, o si intenta buscar la complicitat d’algun dels membres (a la pràctica PSC o ERC) de cara a trencar l’acord d’esquerres. Ara semblava que l’aposta era la sociovergència, si més no aquesta va ser la primera aposta en les negociacions. Caldrà veure si ho tornen a provar, si intenten entendre’s amb ERC a còpia d’apujar l’ambició nacional, o si continuen volent que els deixem sols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les decisions de Montilla són les que van provocar la sortida del govern de ERC i la sentència a Maragall. És incomprensible que tu, Xavier Mir, puguis esperar millors esdeveniments d’un govern presidit per Montilla, encarregat del PSOE per presentar esmenes a un text aprovat pel mateix Maragall i el PSC el 30 S, que va votar favorablement l’estatut valencià que porta escrit la secessió de la llengua catalana. Això es el que volíeu els sobiranistes fa sis mesos quan us van fotre el carrer.
De moment, gràcies a la tercera marca del PSOE a Catalunya, ja tenim les dos màximes institucions del país, presidides per dos home sense estudis i sense ofici ni benefici, un jardiner-funcionari i un funcionari analfabet. I Catalunya amb milers de llicenciats repartint pizzes. Tot és culpa dels botiflers d’ERCCCS
Xavier, a sota dos exemples del renovat discurs de l’agitprop convergent. Almenys els altres tenien DUES vies d’investigació, aquests tenen només UNA "cançoneta"!!!
Només volia fer esment de l’etapa de tramitació de l’estatut en que CiU semblava que apujava l’ambició nacional i com va acabar tot plegat com foc d’encenalls -diuen que per certa reunió amb l’oligarquia financera-.
Ja veurem si ERC acaba sent EE o no d’aquí un parell d’anys però de la cúpula actual de CiU ja conec els límits massa bé.
Una vegada més ERC torna a donar la Generalitat al PSOE, ara ja podem dir PSOE sense matisacions. Quina estratègia sobiranista és aquesta? Mentre els de CIU i els d’ERC ens tirem els plats pel cap, el PSOE va arraconant mica en mica els pocs catalanistes amb una mica de classe que quedàven al partit (Pasqual Maragall, Montserrat Tura, Ferran Mascarell…). L’enemic espanyolista pren possessions a dins (PSOE) i a fora del govern (Ciutadans-PP). Mentrestant nosaltres discutint de si era primer l’ou o la gallina. No n’hi ha prou amb cridar Visca Catalunya lliure amb la boca petita. Que pleguin el Carod i en Mas i que pugin nous líders amb idees més interessants i eficaces. No aprenem dels errors.
El
tema de la foto del ZP al balcó de la Generalitat sempre m’ha semblat una
ximpleria insignificant. Una cosa sense la més mínima importància. Els
regionalistes de CyU estaven emprenyats i es posaven histèrics per qualsevol
banalitat. El mateix va passar amb l’episodi de la corona d’espines. ¿Quina
culpa en tenia en Carod? ¿Que li tenia
que fer al president Maragall? ¿Una empenta? És absurd, la corona d’espines es
vent com a “soubenir” i tots els turistes fan aquesta foto. Poques setmanes més
tard el Papa de Roma es feia una foto amb el tricorni de la Guardia Civil. La
fotografia del Zapatero no ens fa més espanyols del que ja som. Son ridículs aquests
arguments en boca de gent NO independentista.
Quan es contrueixen majories sumant naps i cols, l’error és l’element quotidià. El fil conductor. La ruleta rusa. La tortura del telenoticies i la nit al dia.
D’aqui a uns mesos o potser un any, tornarem a parlar dels errors garrafals.
ERC ha tingut un gran interès en parlar de l’origen andalus de Jose Montilla, quan aquest no és el problema. El problema real és que amb els vots d’ERC serà president de la Generalitat algú que no creu que Catalunya sigui una nació. Algú que no tindrà un projecte estratègic de construcció nacional per Catalunya. L’error d’aquesta inexplicable elecció durarà el que durin els equilibris i piruetes de Carod i Puigcercós al costat d’un Montilla que voldrà ser un bon gestor de l’Autonomia de Catalunya.
Ho deia Carod ahir en una entrevista a La Vanguardia: "Catalunya puede tener un presidente andaluz pero España no uno catalán"
Elemental Carod… Per fer aquest descobriment no calia empendre aquest viatge erràtic.
Mentres, els catalans que sentim la nació a òsties entre nosaltres.