Amb aquest article, el qui en altre temps fou promotor esdevé adherit. Ahir era per un estat propi, i avui és per a la llibertat d’expressió i contra els qui pretenen silenciar o fer oblidar assassinats com el d’Anna Politkòvskaia. Aquesta és una iniciativa sorgida del bloc de David Figueres, on trobareu més detalls dels actes previstos.
I de les llibertats personals, a les col·lectives. Permeteu-me que faci un repàs del bullici que es va coent a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Des del bloc Free Catalonia = Europa LLiure es publiquen unes Condicions per al referèndum sobiranista potser mantenint com a referent un altre article d’un altre bloc, el de Josep Sort, on demanava que l’Esquerra Revolucionària, la formada per Maulets, CUP, Endavant, Unitat, MDT, PSAN, etc., canviï d’estratègia i deixi de considerar ERC com l’enemic, una idea que compateixo; també hi proposava fusionar la Campanya Unitària per l’Autodeterminació amb la Plataforma pel Dret de Decidir; segurament les fusions no haurien d’acabar aquí si volem construir el sobiranisme transversal de la societat civil.
Aquell article de Josep Sort (bloc al dia) va rebre un comentari d’en Fantassin, que és ara qui proposa aquestes condicions per al referèndum. Quant a la primera condició, diu que "només podrem encarar amb possibilitats un referèndum en el moment que tots els sectors sobiranistes siguin hegemònics." I per arribar a aquest punt proposa un seguit d’actuacions. Opino que posar el referèndum sobre la taula és necessari. Si la immigració recent de què parla ni tan sols sent a parlar d’un referèndum, serà més difícil que tinguin contacte amb la realitat nacional. Però no és l’única persona que pensa que el referèndum només es pot fer quan el tret sigui segur. Caldrà debatre-ho més.
Des del bloc del republicà Lluís Pérez trobem un altre debat on es defensa la decisió d’ERC basant-la en la constatació que CiU i PSC tenen el mateix objectiu nacional: l’autonomia dins l’Estat, i que per tant és lògic que Esquerra triï soci en funció de l’altre eix, el de les polítiques d’esquerres. Des del bloc Tot assegut a la poltrona es reprodueix un article de Miquel Strubell, promotor de la Plataforma Sobirania i Progrés. Les JNC de Sabadell hi envien un article signat per Carles Lombarte. Personalment em satisfà tornar a trobar sobiranistes de CDC que ja s’havien adherit a la campanya "Jo també vull un estat propi" i que ara se sindiquen a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Espero que no siguin els darrers i que hi puguem veure cada cop més noms, com Antoni Vives, Jaume Ciurana, Carme Laura Gil i qualsevol altre dirigent que vulgui un estat propi per a Catalunya, perquè aquesta és l’única condició que cal per sindicar-se a la XBS.
Hi ha altres blocs, com ara L’ombra de l’hegemó, on podeu trobar reflexions interessants i que encara no estan sindicats a la XBS, però esperem que amb el temps hi vegin un espai útil. Si teniu un bloc i creieu que allò que hi escriviu pot ser interessant per a l’independentisme, sindiqueu-vos a la XBS. El 2006 ha estat l’any de l’esclat dels blocs. Ja veurem de què som capaços el 2007. Per cert, gràcies a un apunt d’en Marcús he trobat un nou web que ofereix una classificació de blocs, blog conversa, que en recull en català, en èuscar i en gallec. Ignoro si és gaire fiable, però m’ha fet gràcia trobar que aquest bloc és el primer dels de Vilaweb (amb moltes reserves, perquè abans hi hauria d’haver, com a mínim, el de Saül Gordillo, i no el trobo); concretament ocupa el lloc número 12, només quatre llocs per sota del de Miquel Iceta. Suposo que és efecte de la campanya "Jo també vull un estat propi" i que amb el temps anirà perdent posicions. Ja diuen que el temps col·loca tothom en el lloc que es mereix.
I acabo recomanant l’article de Martí Estruch al Mail Obert d’avui: "Quo vadis, Convergència?" o el de David Miró a l’Avui. Tots dos parlen de CiU. I és que a poc a poc les mirades, ja més reposades, es van girant cap als qui pretenien ser la casa gran del catalanisme però sense voler anar més enllà de l’estatut. Al cap i a la fi, ERC ja ha fet el pas endavant que calia, ja ha fet l’aposta, i ara caldria que la fes CiU.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segueixo des de fa uns dies el teu bloc i t’he de dir que s’ha convertit en visita obligada. Gairebé com el del Saül Gordillo.
Potser hi he vingut a petar cercant l’anàlisi, el debat, l’intercanvi d’idees i de plantejaments. De moment això ho he trobat i per això el seguiré visitant. Cada dia faig un zapping per totun llistat que m’he anat emmagatzemant des que va començar la pre-campanya per l’Estatut i ara n’he quedat atrapat. En comptes d’obrir-ne un jo, m’ha semblat més interessant anar a tafanejar (dona com sóc) a tots els que considero interessants, i on crec que puc aportar-hi alguna cosa, deixar-hi el meu comentari.
Feta la introducció voldria explicitar la importància que penso que té el nacionalisme català en l’àmbit de les esquerres. Jo sóc independentista, d’esquerres. Crec que en aquest país ha de ser el mateix ser nacionalista i ser d’esquerres (recordeu Nacionalistes d’Esquerra??). Si volem que els països siguin lliures perquè aixíles persones puguin ser lliures vol dir que estem per l’autodeterminació dels pobles i que execerixin la seva voluntat com ells vulguim. Sóc d’esquerres per les mateixes raons: perquè les persones necessitem societats elmés lliures possibles per poder desenvolupar-se sota elsprincipis de llibertat, igualtat, justícia, equitat, …
És per aquest motiu que seguiré donant el meu suport a ERC. De moment no hi cap formació política que resumeixi millor la meva manera d’entendre la societat.