Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Resum del Debat :Salut Pública i Medi Ambient
Dia : 29 d’octubre de 2013
Lloc: Ateneu “ La Violeta”, Gràcia, BCN
Ponents: Josep Martí i Jesús Blanco, metges
Durada: de les 19:10 a les 21:15
Assistència: Menor que als darrers debats; vam ser 13 persones.
Va presentar l’acte en Josep Cabayol, periodista, de SICOM i del FNM
En Pep Martí va dissertar sobre 5 o 6 temàtiques molt interessants, sobretot per la part d’ assistents que no erem professionals de la Salut.
Primer va parlar d’un concepte paradigmàtic molt estès i fals sobre la Salut: L’ antítesi de la malaltia: Qualsevol persona amb autonomia personal és una persona saludable, tot i tenir una malaltia que limiti poc o molt algunes de les seves capacitats.
Seguint aquest fil va argumentar que la “societat occidental” està molt medicamentalitzada, la qual cosa no vol dir que la Salut Pública sigui rendible o que ofereixi les prestacions adequades. Actualment es dóna molt poc valor a la prevenció, des de la societat i des de les Institucions sanitàries.
La medecina preventiva que va tenir un repunt important a Catalunya als anys 70 del darrer segle, ha patit globalment els efectes de la revolució conservadora, encapçalada als anys 80 per la parella Thatcher –Reagan.
Per altra banda, és palès que la pobresa condiciona la salut humana tant a New York com a Barcelona.
Va parlar també de la importància de l’educació, de la participació democràtica de la societat en la Salut Pública.
En temes de biomedicina va exposar l’ excessiu pes que els factors genètics tenen sobre la malaltia en l “’imaginari col·lectiu”.
La història del malalts, els seus hàbits,les seves dependències, l’educació, els impactes ambientals ( atmosfèrics, del vector aigua, o dels aliments) incideixen , per exemple, transversalment sobre determinades manifestacions de tumors cancerígens.
Tot i no qüestionar-les, va argumentar dubtes sobre les campanyes i els protocols que s’utilitzen sobre la prevenció del càncer de mama a les dones; i va utilitzar un terme molt present també en temes estrictament ambientals:Es prioritzen els tractaments “ a final de canonada”. Va posar com exemple l’efecte contaminat de les dioxines i els furans sobre els estrògens femenins. Aquests contaminants químics, procedents en gran part de diferents processos de combustió arriben al cos humà per les xarxes tròfiques.
Es va també esmentar que el peix, i més en concret el peix blau, sembla ser que actua retenint alguns d’aquests contaminants químics.
Va manifestar que el risc ambiental és invisible i per tant molt perillós. Cità bibliografia concreta i exemples prou coneguts pels assistents succeïts a Catalunya.
En parlar de les retallades a la Sanitat Pública va posar un exemple mèdic : De vegades cal extirpar algun òrgan , però no actuar transversalment sobre el cos malalt.
Va fer finalment una crida a la ciutadania a participar amb força democràtica a favor de la Sanitat Pública.
El segon ponent, .Jesús Blanco, va coincidir en gran part amb en Martí, fent referències desprès a l’epigenètica.
Va ser molt radical plantejant la dicotomia Educació – Salut; considerà que durant el cicle vital de la gent una bona educació és fonamental i facilita la salut i la interlocució, quan s’escau, amb el personal sanitari.
Va dir ,en línia amb en Josep Martí ,que retallar bé alguns serveis és un treball de savis.
Socialitzant la presentació, va fer una comparació sobre els recursos que s’inverteixen al barri del Raval de BCN en Seguretat Pública i Salut Pública.
Va reivindicar els serveis sanitaris per als immigrants i va palesar les dificultats burocràtiques que tenen sobretot els més febles, la qual cosa a la pràctica els allunya del servei de salut. Enllaçant amb aquest exemple va ampliar el posicionament final d’en Martí en Defensa de la Salut Pública.
El debat va ser molt viu , amb més de 12 intervencions, a causa dels dubtes i els reptes que ens havien generat els ponents. En base a la presència entre el públic de bastants “ambientòlegs”- entès el mot en sentit ampli- la conversa va anar derivant justament sobre el títol del debat : Salut Pública i Medi Ambient,
Cal fer esment a la polèmica sobre la combustió de biomassa. Ningú va qüestionar l’equilibri d’emissions de CO2 que pot generar aquest tractament. La mala qualitat del residu utilitzat : fustes ,fangs de depuradora, carbó de la pitjor qualitat, provoca emissions a l’atmosfera de diferents compostos químics, potencialment cancerígens i que per efectes de la meteorologia poden anar del Baix Llobregat a un llac del Pirineu Occidental. Es va estat d’acord que si es crema a altíssima temperatura el residu, augmenta la seguretat ambiental i la salut humana malgrat el procés de combustió emprat.
FNM , novembre de 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!