Aquelles inacabables reunions fins a la matinada després de vuit hores de feina. De la responsabilització de cadascun de nosaltres en unes tasques, que s’acomplirien durant la setmana. De la son de l’endemà al matí, quan sonava el despertador a quarts de set del matí. D’una auto disciplina fèrria, més enllà fins i tot, de les possibilitats de treball real de cadascú de nosaltres. Vivíem en una situació de tensió vital continuada, érem pocs, una cinquantena? Un nucli reduït amb una intensa activitat d’agitació – propaganda, amb les manifestacions llampec, i els salts per ocupar la calçada amb les pancartes i corejar les consignes. Aquesta era l’única manera de poder fer arribar el nostre missatge a la gent (…)
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!