Wu Ming.cat

Aixoplugada, ara, a la biblioteca Jaume Fuster, a Barcelona, tenim l’ocasió de veure o reveure l’exposició “Ramon Barnils, periodista de referència” (…)

Però qui era aquest periodista d’ideologia llibertària i catalanista de pedra picada? Vet aquí una breu síntesi biogràfica seva.

. 1940. neix a Sabadell.

. 1968. Corresponsal a Sant Cugat del Vallès del diari “El Correo Catalán”.

. 1965-1968. Cursa estudis de periodisme al CIFC, únic centre habilitat per aquests estudis, el qual depèn de l’Església catòlica.

. 1969. Es marida. Treballa a l’agència Europa Press.

. 1973. Diari “Tele/Exprés”. Professora a la facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

. 1976/1977. Dirigeix les revistes “Solidaridad Obrera”, portaveu del sindicat CNT arreu de l’estat, i “Catalunya” òrgan de la CNT aquí.

. 1977. Dirigeix la revista llibertària i alternativa “Ajoblanco”.

. 1978. Escriu al setmanari L’Hora, molt pròxim als socialistes.

. 1979. Impulsa i reprèn la publicació del setmanari satíric “El Be Negre”.

. 1980. Col·labora a: Agència EFE, El Món, Avui, El Noticiero Universal, Diario de Barcelona, La Vanguardia, El Mundo.

. 1984. Ingressa al setmanari El Temps. Participa a Catalunya Ràdio al programa “El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, fet amb en Jordi Vendrell i en Quim Monzó.

. 1985. També a Catalunya Ràdio, pren part a “El mínim esforç” i “L’orquestra”. Tradueix llibres d’en Roal Dahl i en Robert Graves.

. 1990. Col·labora al setmanari “Presència”. I a l’Aula de Lletres” i l’Escola d’Escriptura i Humanitats” de l’Ateneu barcelonès.

. 2001. Mort víctima d’un càncer.

Per conèixer en Ramon Barnils: articles
 

. Ramon Barnils. Periodista de referència. Organitza: Grup de periodistes Ramon Barnils. Biblioteca Jaume Fuster.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!