Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
No en tenim cap (…)
dubte: el madrileny és un dels més grans escriptors espanyols de la segona meitat del segle XX.
Nat a la capital de l?estat però molt relacionat amb Valladolid, l?Umbral deixa una extensíssima obra literària ?més de 80 obres- i periodística ?milers d?articles-.
Columnista agut i punyent, amb un estil singular i prop, destaca pel seu retrat mordaç de personatges i situacions i un espanyolisme desacomplexat. Quan deixa el gran diari de dreta reformista que és EL PAIS i passa a col·laborar amb el gran diari de la dreta que és EL MUNDO, s?accentua la seva mordacitat i el biaix anti PSOE i espanyolista. Sempre, però, seguint amb el seu estil i indiscutible qualitat literària.
Abans, però, l?Umbral es va iniciar al periòdic EL NORTE DE CASTILLA, magnífica capçalera periodística dirigida pel Mestre Miguel Delibes. Val a dir que el madrileny havia col·laborat, també, amb LA VANGUARDIA. I que, anys enrere, durant els anys 60, va guanyar un premi literari de relats breus atorgat per l?ajuntament de Badalona.
Quant a narrativa, tota ella destaca pel seu to memorialista i autobiogràfic, amb un retrat, sempre present, de Madrid i la seva gent, des de la guerra fins a l?actualitat.
En Francisco Umbral ha estat un estilista, un gran creador d?idioma, amb ell el castellà assoleix nous registres i paraules.
Ha mort, no té dubte, un dels més grans.
Ell ja no hi és, sempre, però, ens quedaran les seves obres. Us encoratgem, de tot cor, a llegir-lo.
?El himno falangista llena el cielo como un tornado de ángeles, pone un peligro incierto y extenso en la ciudad color de siglos, actualiza la muerte con obstinación juvenil y sangrienta. Paulo se vuelve dentro del bar, se sienta a su mesa y escribe en una cuartilla en blanco: ?Volverá a reir la primavera?.
(Extret del llibre ?Capital del dolor?, 1996.)
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs haurà estat un bon escriptor però ens odiava. I per això no cal que li dediquem cap glossa ni homenatge. Potser algun cinèfil jueu va plorar per la mort de Leni Riefenstahl? Però nosaltres sempre fent el préssec.