Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Després de la guerra, la família Sacristán s’instal·la a Barcelona. El noi estudia a l’Institut de Batxillerat Jaume Balmes (…)
Quan cursa estudis universitaris ingressa a l’organització juvenil de Falange –el partit del nou règim dictatorial-. Les tortures que s’infringeixen a companys i amics catalanistes, entre d’altres raons, provoca el seu abandó de l’entitat.
El jove Sacristán comença a escriure articles a Laie, on esdevé redactor en cap, una revista on hi col·laboren Jaime Gil de Biedma, Josep Maria Castellet, els germans Goytisolo, els germans Ferrater, Alfons Costafreda…
El film ens parla de la seva greu malaltia en 1949 –amb una tuberculosi que li provoca l’extirpació d’un ronyó. Temps que aprofità per llegir, a fons, l’Ortega y Gasset, l’Unamuno, en Heidegger, en Russell.
En 1954 marxa a Münster (Alemanya) per estudiar lògica matemàtica.
Veiem i escoltem els records familiars de germanes i germans, de la filla.
Fotos, vídeos, testimonis, imatges actuals, llibres…
L’adolescència i primera joventut la viu, en Manolo, en un pis a Passeig de Sant Joan-Còrsega, prop d’on residia Josep Maria Castellet.
Un amic filòsof subratlla que Sacristán fou número 1 en tot. Fins i tot a l’exèrcit.
Parlen en Juan Carlos García Borrón, en Castellet, en Juan-Ramon Capella, en Francesc Vicens, en Gregorio Morán, la Carme Riera, en Jaume Ferran, en Ricard Salvat … (d’un total de 18 testimoniatges)
Un dels parlants diu que Sacristán necessitava una “fe” interna, una disciplina intel·lectual, cosa que farà que ingressi, més tard, al partit comunista, el PSUC.
Es parla de l’experiència de la revista Quadrante…
En conjunt un primer DVD ben filmat, amè, que podem escoltar en locució catalana, castellana, o anglesa.
. El joven Sacristán. Integral Sacristán. Dir. Xavier Juncosa. Locució: Jordi Dauder. Guionistes: Salvador López Arnal i Joan Benach.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!