D’aquesta manera, l’assistència social s’està desmantellant i es destrueixen els fonaments mateixos de la vida civilitzada. La classe financera ha segrestat els polítics i la societat sencera i els ha dut al límit del col·lapse. La primera crisi va arribar el 2008, després del desastre de les hipoteques d’alt risc dels Estats Units. Després de la crisi, qualsevol persona sensata pensava que començaria una fase de canvis, en especial un increment de la despesa social per contrarestar les tendències recessives. Però no va ser així. Malgrat el fracàs, la filosofia neoliberal es va tornar a afirmar dogmàticament i es va imposar el dispositiu de Maastricht –gàbia que està asfixiant les societats europees.
Organitzada pel MACBA en col·laboració amb l’Escola Europea d’Imaginació Social
Més informació a http://kafca.eu/ (Webmaster: Manlio Poltrinieri)
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!