Wu Ming.cat

(…)

Darrer lliurament poètic de l’Albert Roig.

A l’encesa; flor d’escarabat; morro de gos; roses de gos; boi morto; configuren, al costat d’un bell i sentit epíleg d’en Xavier Lloveras, aquesta nova obra del poeta tortosí.

Es tracta de materials diversos fets en geografies, i moments diferents. Que què hi batega, en aquestes proses poètiques. Curt: el seu món. La natura. Lo riu. L’amor. La família. La mort recent del pare. El seu país tortosí… També el seu lligam íntim i viscut amb la llengua portuguesa al Brasil. L’amistat i coneixença amb poetes d’aquell enorme país.

Al costat de les poesies, hi trobem, com gairebé sempre, algunes picades d’ullet: Joao Guimaraes Rosa, Andreu Vidal, Ramon Llull, Manuel Bandeira, Manoel de Barros, Joao Cabral, Virgili, Mercè Rodoreda, W.B.Yeats… I algun poema manllevat i en versió original i traduït per ell o algun altre escriptor.

Poemes, tots els seus, bells, concisos, lluminosos, fets i pastats amb els mots justos, escaients. En el seu parlar ple de tortosismes ben gràfics i saborosos.

. A l’encesa. Albert Roig. 94 planes. Edicions 62. Barcelona. 2007.

Riu

Pel negre riu

nu

a la sama

Salles.

Nits. A l’encesa.

A la riba els àlbers tremolen

i el rostre i la solada

del cel

que al negre espill

ara es marfon.

La visió,

encara els crits,

i la fredat,

Vent, dels teus ulls lluents,

i els rastres del fangar

i els pòl·lens, mesos i arbres,

fent-se fosca, fugida, argent viu

oferint-se’m encara.

                                      A Andreu Vidal i. m.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!