Deu persones ingressen a ETA a cara descoberta, diuen que diu el GARA; ens en sembla un deliri i una grossa ximpleria pròpia de ximplets (…)
Els gamarussos afirmen que fan aquest pas atès que la policia els tracta com si ho fossin i és per això que els ha obligat a fer-se’n.
Deliri.
Ximpleria.
El que toca, ara, no és pas militar a ETA.
El més valent i agosarat i millor per tothom, és aconseguir que ETA plegui d’una volta per totes.
Que plegui per pacificar la societat.
Per deixar enrere els enfrontaments i les morts.
Per permetre que visqui l’esquerra abertzale.
Per fer més civil i civilitzada la política.
Per bastir un projecte de majories, democràtica, cap a la independència.
És per tot això que diem que és una ximpleria fer-se d’ETA. Ara, el que convé, és desfer-se’n i jugar la carta de la política de debò.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segons la crònica de la notícia ells fins ara militaven políticament en diferents organitzacions polítiques de l’esquerra independentista basca. Però s’han vist perseguits per la policia espanyola (detencions, tortures, etc…) i al final s’han acabat fartant i, de la mateixa manera que l’estat fa ús de les armes per a neutralitzar-los, ells decideixen agafar les armes perquè el mateix estat els nega la via política.
Estic completament d’acord amb tu que la lluita per la independència s’hauria de realitzar per la via política -i com a molt, fent ús també de la pressió social-, però la qüestió, en el cas d’aquesta notícia, és… quina via et queda quan ells mateixos et neguen la via política.
Salutacions!