per Esteve Mestre i Roigé
Tots els pobles tenen els seus artistes. Linyola, també. Fins ara el més veterà i reconegut era Paco Mayoral que ens va deixar el passat 24 de gener. Era un dels símbols de Linyola.
El Paco havia estat músic i era pintor. Com a músic havia tocat en diferents orquestrines, fins a la fi dels 60. Tenia una anècdota increïble. L’ any 1942 es va formar a Linyola una orquestra Los Amigos del Jazz. El setembre de 1944 obtingueren un contracte per tocar a Ordino. Mentre actuaven un grup d’ exiliats o de maquis, els exigiren que toquessin l’ himne de la República, l’ himne de Riego, cosa que feren i que va fer que els espies franquistes passessin nota. Foren detinguts i gràcies als bons oficis d’ autoritats i eclesiàstics foren posats en llibertat al cap de nou dies. Durant aquests nou dies el director de la presó de Lleida els va permetre fer concerts i als presos només se´ls deixava aplaudir només utilitzant els dos dits.
Però la faceta més coneguda de Paco Mayoral fou la de pintor. Probablement la primera exposició col·lectiva, que es va fer després la Guerra Civil, per la festa major de maig de 1950 –tenia 23 anys- el va marcar profundament. Ell va exposar pintura junt amb Manel Sole i Josep Torremadé. Al cap d’ uns anys i dins d’ aquesta dècada començava la seva exposició anual –o a la festa major de maig o a la d’ agost- de les seves pintures i després aquarel·les, any darrera any i sense defallir. Aquesta constància el convertiria en un referent a la vila de Linyola. Cada any, per fer festa major, calia veure paisatges, natures mortes, bodegons o el poble de Linyola, amb la seva imatge fetitxe, el campanar, que haurà pintat des de molts angles, centenars de vegades. Autodidacta, la seva obra era comprada per la gent del poble. Des de fa anys es podia visitar la exposició permanent que tenia als baixos de casa seva. Tenia una col·lecció particular amb les seves millors obres.
De caràcter força alegre i pacífic, el Paco ens ha deixat. Ens queda la seva obra. Descansi en pau. Els teus companys i amics et recordarem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!