per Ramon Maria Guiu
Podríem traduir-ho per: “sense granges, o sense agricultura, no hi ha menjar”. Alguns completen la frase dient: no farms no food no future.
Vaig llegir-ho per primera vegada al Reading Terminal Market de Filadèlfia, en més d’una de les parades que hi ha en aquesta mena de mercat de la Boqueria a l’americana. S’hi venen tota mena de productes frescos: fruites, verdures, ous, carns, etc., i també hi ha una bona quantitat de restaurants populars en els quals, per un preu bastant mòdic, pots menjar; ep!, menjar a l’americana evidentment, que no està pas tan malament, ni de bon tros. Aquest és un dels prejudicis que van desapareixent a mesura que visites aquell enorme país.
La veritat és que vaig tenir la sensació que l’eslògan feia el seu efecte. El mercat és un bullit de gent de tota mena, però amb una característica bastant generalitzada: si poden, consumeixen productes dels seus agricultors, i si aquests productes tenen una característica afegida, com ara que els venen els amish (que no solament no utilitzen adobs artificials, sinó que conreen la terra amb cavalleries i els seus preus són molt raonables -no hi ha intermediaris-), millor.
Aquesta mateixa sensació d’existència de complicitat amb els agricultors vaig tenir-la també a les zones rurals dels estats del nord-est de país, on de l’olor de les vaques se’n fa un recurs turístic.
També, però, vaig poder veure que la complicitat era recíproca dels agricultors cap a la resta de la societat. Quan s’adoben les finques amb purins, es colguen, no al cap de quatre dies, sinó al cap de quatre metres, ja que al darrere del tractor o tractors que els aboquen hi ha els que els colguen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!