per Ramon Maria Guiu
Doncs sí, m’han dit que era de manera preventiva, però m’han renyat. Em varen aturar, em varen fer un bon sermó i finalment en varen renyar per circular en una moto d’aquelles que, quan tenen ganes de tocar-te la “cacauera”, en diuen de gran cilindrada. Ves què hi farem!.
Es veu que s’ha posat de moda entre els manaires dels mossos que facin que els motoristes posem coneixement; i us puc ben assegurar que l’escena és d’allò més patètica i humiliant.
No sóc ni “motart” ni “motero”; sóc un motorista veterà en tots els sentits, és a dir, granat d’edat, amb força anys conduint motocicletes i amb una bona pila de quilòmetres.
Circulant en moto, mai he tingut cap accident, ni conseqüència d’imprudències o errors de conducció, ni tampoc dels altres; mai he estat sancionat ni per excés de velocitat, ni per cap altra infracció; m’agrada circular en moto pel contacte amb l’aire lliure i per la companyonia que tenim entre nosaltres els motoristes. Doncs, malgrat aquest currículum, de tant en tant he d’aguantar que m’aturin, em renyin i em sermonegin uns xicots, o unes xicotes, que són més joves que els meus fills, amb gorra de plat -això sí-, i a qui triplico l’edat.
Tot això per conduir un vehicle de dues rodes i passar automàticament a ser considerat una mena de ximple eixelebrat, o un perill públic sense cervell.
Senyors manaires del mossos, de motoristes n’hi ha de totes menes, el mateix que de responsables polítics tripartítics i de conductors de cotxe. Si us plau, estalvieu-nos aquesta humiliació tan sovintejada, o bé sotmeteu-hi tothom, perquè ja sabeu que el pitjor greuge que hi ha és el comparatiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!