p { margin-bottom: 0.21cm; }
Per Ramon Maria Guiu
Es veu
que al Sr. Francesc de Carreras, catedràtic de dret constitucional
de la Universitat Autònoma de Barcelona i articulista a La
Vanguardia, no li fa gens de gràcia el
nou aeroport de Lleida, perquè, segons diu que diu un expert
economista en la cosa dels camps d’aviació, si no hi ha més de
mig milió de passatgers l’assumpte és un malbaratament de diner
públic. Diner que, evidentment, surt de la seva butxaca, i no hi ha
dret que les administracions esmercin cabals públics en coses
improductives, i bla, bla, bla.
D’aquesta
cançó de l’enfadós, que des del temps de la picassor
canten alguns personatges de la capital, n’estic fins al cap de
munt.
Són
els mateixos que asseguren que amb tants municipis no es pot anar bé
de cap manera; que a veure què s’han cregut aquests “alcaldets”
de poble, que tots volen tenir pavellons esportius, polígons
industrials o fins i tot consultoris mèdics o escoles i
universitats; són els mateixos que s’han inventat la collonada de
cada persona un vot, i, si a la demarcació de Lleida ens quedem amb
mitja dotzena de diputats, no ens queixem perquè això és el que
ens toca.
Ja
sabem prou tots plegats per què ens volen
aquests “sinyors” catedràtics: tenir endreçat el país perquè
es puguin relaxar quan tenen mals de cap, fer de figurants els caps
de setmana als costats de les carreteres amb faixa i barretina i no
gran cosa més si no és per posar-hi algun abocador de residus
industrials.
Així
doncs, em dóna la gana de dir-li al
“sinyó” catedràtic que se’n vagi a pastar fang. Ep!, fang de
qualitat, però, no fos cas que fos fang de poble i la cosa li toqués
massa la “cacauera”, i això sí que el país no s’ho pot pas
permetre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!